La ciutat destrempada és la primera novel·la de Maria Altimira Lázaro (Barcelona, 1981). La periodista i escriptora tria la ficció per submergir-se en clau d’humor en un hipotètic referèndum d’independència ple de confabulacions i traïdories. Els personatges viuen una espiral d’emocions en uns escenaris molt barcelonins i un paper simbòlic de la Torre Glòries.
Riure’s del que va passar i d’un mateix
Maria Altimira ha triat la ficció per enfrontar-se a les conseqüències emocionals d’un procés frustrat. “És delirant, una novel·la eminentment còmica“. L’humor serveix a l’escriptora per explicar “coses incòmodes d’explicar”. Altimira basteix una història divertida i de vegades absurda, però que té un efecte reparador: “La novel·la és una catarsi del que va passar, ens permet riure del que va passar i poder-nos riure també de nosaltres mateixos.”
La Torre Glòries, contrapunt de la destrempada
La Torre Glòries és on comença La ciutat destrempada, és el contrapunt ‘fàl·lic’ a la impotència provocada per la desinflada del procés. “Simbolitza allò que volem ser i no podem arribar a ser”, i ho fa en dues claus, aclareix l’autora: “una destrempada física, biològica, i una destrempada política, la d’un procés” hipotètic, però “un procés, al cap i a la fi”.
Antiheroi a la deriva
El protagonista de la novel·la es va enfonsant en una espiral de desastres sense possibilitat de redempció: “No era possible transformar-lo en un heroi”, confessa Altimira. Les tribulacions hilarants a què se sotmet el Josep Ramon són, malgrat això, l’escletxa de llum per reemergir del desencís: “Per primer cop a la seva vida se sent lliure i no té por”, i això “li dona sentit a la seva vida.”
Passa a Barcelona
Els barcelonins trobaran una ciutat molt reconeixible, amb localitzacions carregades d’història per als habitants de la ciutat. La plaça de Catalunya és l’escenari de “la desfeta total”, un dels moments més delirants de la novel·la, i l’antiga presó Model és on comença el desenllaç de la història, que es precipita imparable fins al final. Altres llocs “molt barcelonins” són, per exemple, Granges La Catalana, a Rambla Catalunya, o la sala Bagdad, un escenari adient a la temàtica del llibre.
