L’arquitecta Núria Moliner ens convida a dormir a 10 cases catalanes que fan història

L’arquitectura “és l’escenografia de les nostres vides“, afirma l’arquitecta catalana Núria Moliner. “És cultura, ens representa”, afegeix. Per això es dedica a fer-ne divulgació i explicar-la des de la seva mirada conscient i entusiasta. El seu darrer projecte és Deu cases deu nits, un llibre en què ens descobreix 10 cases icòniques de l’arquitectura catalana dels segles XX i XXI de tipologies molt diferents, on hi ha passat 24 hores.

Dormir entre tresors arquitectònics

Moliner ha passat la nit a la Casa Gomis, una joia patrimonial que el Ministeri de Cultura ha comprat aquest gener del 2025 per fer-hi un centre cultural. Explica al betevé directe que “és la seva casa preferida“, tot i reconèixer que no hi va poder aclucar l’ull per culpa de soroll dels avions. També ho ha fet al taller del pintor Joan Miró a Palma, dissenyat per Josep Maria Sert, i a la Casa Mercaders, la llar de l’arquitecta Benedetta Tagliabue (i Enric Miralles) a Ciutat Vella.

Moliner ha pogut gaudir de les impressionants vistes de la planta 18 de l’edifici brutalista Escorial 50, a Gràcia; ha passat la nit a la Casa Coderch, a Sant Feliu de Codines, i ha estat 24 hores aïllada a la Casa Horitzó, un exercici extrem d’arquitectura escultòrica ideat pels multipremiats RCR arquitectes a la Vall de Bianya. Les experiències que ha viscut en aquests espais que fan història els ha plasmat a Deu cases deu nits, publicat per Ara Llibres, un volum que apropa el lector al patrimoni arquitectònic modern i contemporani català des d’un punt de vista molt pròxim i personal.

Com sobreviu el patrimoni?

El llibre no passa per alt algunes realitats incòmodes i contradictòries, com el fet que la Casa Burés, un edifici modernista de la Dreta de l’Eixample protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, passés anys en estat deplorable malgrat ser propietat primer de l’Ajuntament i després de la Generalitat, i només se salvés perquè un fons d’inversió hi volgués construir apartaments de luxe (on hi ha dormit, entre d’altres, Rosalía). O que la Casa Coderch (a Sant Feliu de Codines), obra emblemàtica de l’arquitecte català Joan Antoni Coderch, sobrevisqui perquè està a disposició de qui pugui pagar-la per nits a la plataforma de lloguer Airbnb.

El llibre també dona protagonisme a alternatives que són fruit de la crisi de l’habitatge, com La Morada, la cooperativa d’habitatge feminista i LGTBIQ+ al barri de les Roquetes, o la Casa Positiva de Borèn (a les valls d’Àneu), una llar autosuficient rehabilitada fa poc que genera més energia de la que consumeix. Exemples d’utopies arquitectòniques que fan pensar en què un món millor és possible.