Afegeix betevé com a font preferidaQuè passa amb l’obra d’un artista quan mor? La resposta, sovint, és incerta. El cas del pintor lleidatà Antoni Llobet i Artigues, vinculat al barri del Guinardó, posa de manifest les dificultats que afronten moltes famílies per conservar i donar sortida al patrimoni artístic heretat.
Llobet va ser artista tota la vida. “La seva vida era pintar”, resumeix la seva vídua, Encarna Gracia. Després de deixar la feina com a dissenyador gràfic arran de l’arribada de la informàtica, la parella va decidir apostar perquè es dediqués plenament a la creació artística, mentre ella sostenia l’economia familiar.
No va ser fins a la seva mort, fa cinc anys, que l’Encarna va prendre consciència de l’abast real de la seva producció, d’estil abstracte i basada en textures i elements simbòlics. “Vaig començar a recuperar quadres de galeries i em vaig adonar que això era inabastable. No sabia ni per on col·locar-los”, explica.
Obres en trasters
Actualment, la vídua conserva la major part dels quadres, uns 200, molts de gran format, repartits en diversos trasters, una situació que li genera preocupació tant per la conservació com pel cost econòmic.
“Són en tres trasters i pateixo per la humitat i pel pas del temps. Em fa molta llàstima que aquesta obra no tingui un lloc”, assegura. El manteniment d’aquests espais, a més, li suposa una despesa de gairebé 300 euros mensuals que es va acumulant amb els anys.
Museus sense espai
Malgrat haver intentat cedir les obres a diverses institucions, la resposta acostuma a ser la mateixa: manca d’espai. Només una part del fons va ser acceptada en vida de l’artista pel Museu Morera de Lleida, ciutat d’origen de Llobet.
“A tots els museus amb què he contactat els passa el mateix: no tenen espai. I ho entenc”, lamenta. És la resposta que també han rebut altres hereus d’artistes, com la vídua de Víctor Mateo, pintor desaparegut i que era amic de la família.
Tot i haver exposat a ciutats com Nova York i en diversos punts d’Alemanya, on segons la família l’obra de Llobet va ser valorada, el reconeixement a Catalunya ha estat limitat. Per això, reclama una major implicació de les institucions públiques: “S’hauria de fer alguna cosa especial per als artistes locals”, reclama l’hereva.
Exposició a la vista
De moment la família de Llobet ha decidit preparar una exposició al Mas Guinardó per donar a conèixer l’obra del pintor i reivindicar la seva figura. “M’agradaria que la gent pogués gaudir d’aquesta obra i que es recordi com un artista important”, diu.
El seu objectiu final no és econòmic, sinó de reconeixement i memòria: preservar un llegat artístic perquè no caigui en l’oblit.
