El Ballet Internacional de Kíiv torna a Barcelona, on no falta a la seva cita anual des de l’inici de la guerra a Ucraïna, ara fa cinc anys. El Teatre Tívoli acull des d’aquest dimarts fins al 30 d’agost una nova versió d’El llac dels cignes, de Txaikovski. En aquesta escenificació dramàtica de la lluita entre el bé i el mal, el director de la companyia, Víktor Ishchuk, destaca la incorporació de ballarins molt joves i la mirada cap a la tradició.
Entre la tradició i els nous valors del ballet
Víktor Ishchuk està fascinat amb la capacitat de canvi que hi ha en el ballet, però alhora és un enamorat de les versions més antigues d’aquest ballet universal de Txaikovski: “No podem perdre algunes coses originals”. Un dels seus referents és el coreògraf i ballarí Marius Petipa, que en va fer una versió a finals del segle XIX. Tot i això, l’adaptació que porta enguany al Tívoli ve amb una coreografia totalment renovada per fer “ressaltar el talent dels ballarins“.
Aquest és el cas del ballarí cubà Paolo de Jesús González, en el paper del malvat Von Rothbart, el bruixot que encanta la princesa Odette: “He fet la coreografia especialment per a ell”. Els altres dos solistes principals són Veranika auchynnikava i Yevhen Svyetlitsa.
Ishchuk també ha fet canvis en els fragments musicals escollits i també en l’escenografia. L’obra escenifica la lluita entre el bé i el mal, representats pel príncep Sigfrid, enamorat d’Odette, i el bruixot Von Rothbart, que ha convertit la princesa en cigne.
Records entranyables de Barcelona
Víktor Ishchuk conserva molts bons records de l’acollida que la ciutat va fer a la companyia quan va esclatar la guerra: “És una ciutat molt especial per nosaltres, és la primera que la companyia va visitar després de l’inici de la guerra”.
El director explica que el públic vibra amb aquesta obra perquè és un drama amb molta potència, i això fa que travessi generacions i continuï impactant molt en els espectadors.
