Del 26 d’octubre al 4 de novembre se celebra als Aribau Multicinemes, la setzena edició de l’In-edit, el festival internacional de documentals musicals.
L’espectador s’haurà de desplaçar poc d’una sala a l’altra, perquè després del tancament de l’Aribau Club, el gruix de la programació es condensa a les 5 sales de l’Aribau Multicinemes. Amb permís, això si, del CCCB, que acull projeccions de curtmetratges, una sessió per a nens i shows televisius, una novetat d’enguany. Es tracta de pre-estrenes de programes televisius sobre música, un de TVE (‘La hora musa’) i un altre online (‘El bloque TV’). El festival, inaugurat a la sala 1 dels Aribau, ha començat amb una cinta atípica: ‘The king’. No és la cinta que esperen els fans d’Elvis Presley, perquè el rei actua aquí merament com a metàfora de la decadència del somni americà.
Els Stones a l’In-edit
I de rei a reis. De ses satàniques majestats arriba probablement la pel·lícula amb més ganxo comercial : ‘Cocksuker blues’, una cinta llargament perseguida pel festival i vetada en el seu moment pels mateixos Stones. I és que el documentalista, Robert Frank, va captar el desenfreni de Jagger i companyia en plena gira americana, l’any 1972. Hi ha documentals dedicats a Grace Jones, Joao Gilberto o George Michael, entre d’altres, però també n’hi ha que miren en altres direccions.‘I used to be normal’, per exemple, indaga la veritat del fenomen de les fans de grups de nois (de Beatles a One Direction o Take That) a través de la mirada de quatre dones de generacions diferents. La collita de la terra dona documentals de Peret, Burning o Andrea Motis, entre d’altres, però en el setanta-cinquè aniversari de la sala Apolo és just esmentar ‘La juventut baila’. Per repassar la història de la sala el realitzador s’inventa una docuficció.
L’In-edit, ja ha exhaurit entrades per a 10 sessions del centenar que proposa. Un bon senyal de cara a recuperar el 20% de públic perdut l’any passat a causa de la situació política.
