Amb llums i vestuari renovats, torna al Gran Teatre del Liceu una imponent producció de ‘La Gioconda’, que va agradar molt fa gairebé quinze anys. Dirigida escènicament per Pier Luiggi Pizzi i amb Guillermo Garcia Calvo a la batuta, demana 147 artistes a escena i 91 músics al fossar. ‘La Gioconda’ és la única creació del gran repertori operístic d’Amilcare Ponchielli. Ponchielli va tenir molt èxit entre el públic, però no tant entre la crítica, que sempre el comparava amb el tità G.Verdi. El llibret d’Arrigo Boito (basat lliurement en una obra teatral de Victor Hugo) situa l’acció a la Venècia del segle XVII, però la versió que el Liceu posa en escena la situa un segle més tard.
Venècia boirosa i decadent
Una Venècia en ple Carnaval però que el muntatge dirigit per Pier Luiggi Pizzi entela de boira i melancolia, “més a prop d’un quadre romàntic de Turner que de les llums de Canaletto”, diu Pizzi. Un embolcall estètic que casa, segons el director, amb un melodrama ple d’amor, però en el qual es flaira sempre la mort. Traïcions, gelosies i venjances tenen com a principal perjudicada la protagonista, ‘La Gioconda’. La sueca Iréne Theorin s’alternarà amb Anna Pirozzi en aquest rol. Theorin és una soprano dramàtica admirada al Liceu per les seves interpretacions wagnerianes, però debuta com a Gioconda. També debuta en aquesta òpera el tenor Brian Jagde, que s’alternarà amb Stefano La Colla per encarnar Enzo Grimaldi, el noble de qui està enamorada, endebades, la Gioconda. Intervenen també les mezzosopranos Dolora Zajick i Ketevan Kemoklidze com Laura Adorno i els baixos Ildebrando D’Arcangelo i Carlo Colombara en el paper d’Alvise Badoero. Cèlebre d’aquesta òpera és l’interludi coreogràfic del tercer acte, ‘La dansa de les hores’.
