(Redacció/ACN) El Gran Teatre del Liceu estrena una producció de l’òpera Lohengrin, de Wagner, dirigida per Katharina Wagner, besneta del compositor alemany i actual directora del Festival de Bayreuth. Un muntatge que inicialment estava previst per a la temporada 2019-2020, però que es va haver de posposar per la pandèmia. Cinc anys més tard, la producció aterra finalment al Liceu, on es podrà veure fins al 30 de març.
El director musical Josep Pons es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, així com d’un elenc amb algunes de les millors veus wagnerianes del moment, amb el tenor Klaus Florian Vogt com a Lohengrin —un dels tenors més aclamats del món com a especialista en el repertori wagnerià—, la soprano Iréne Theorin o la cantant Miina-Lissa Värelä.
Un clàssic reinterpretat
El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, recorda que és un dels títols més estimats pel públic i posa sobre la taula de la importància dels temes que tracta, com el poder, la fe, l’amor o la confiança. Tot i ser un clàssic, la directora d’escena, Katharina Wagner, n’ha fet una interpretació pròpia amb una nova dramatúrgia que reinterpreta els personatges. Curiosament, és la primera òpera del compositor alemany que es va estrenar a Barcelona, l’any 1882.
Drama psicològic
L’òpera transporta el públic a un conte de fantasia que acaba en tragèdia. La directora presenta en aquesta producció un món decadent en què l’amor ha desaparegut i que es reflecteix en la presència constant de la mort a l’escenari. L’obra no es presenta com una faula medieval, sinó com un drama psicològic en què el dubte o l’ambició corrompen els personatges.
Una estrena amb polèmica
La setmana passada, quan es va presentar l’òpera davant dels mitjans, es va anunciar que la soprano Iréne Theorin, que interpreta l’Ortrund, no participaria el dia de l’estrena, sinó que ho faria Miina-Lissa Värelä. Això sí, Theorin sí que participarà en la resta de funcions. El motiu principal són les desavinences artístiques entre Katherina Wagner i la soprano, tot i els esforços del Liceu, diuen, per crear “un espai d’entesa” ja que la soprano sueca “ha estat la referència wagneriana del teatre”.
