Eugene O'Neill va trigar 20 anys a escriure aquest llarg viatge del dia cap a la nit. Un exercici de catarsi, perquè la parella protagonista a l'escenari, els Tyrone, eren en el fons els seus pares i el petit dels dos fills, l'"alter ego" de si mateix. VICTOR GIRALT JONAMA "El text tenia tant d'autobiogràfic que O'Neill, per no obrir velles ferides, va demanar que l'obra no fos representada fins transcorreguts 25 anys de la seva mort." Però la seva dona, a qui havia regalat el text, no va acomplir el termini i l'obra es va estrenar el 1956, tres anys després de la mort de l'escriptor. Va esdevenir un drama de família de referència gràcies a la construcció de quatre personatges que s'estimen però no s'entenen, turmentats pel fantasma de les addiccions. MARIO GAS, actor "Son personajes muy solos, muy abandonados, muy contradictorios consigo mismos, en un círculo familiar que quieren quererse, quieren amarse pero no lo consiguen, se hacen daño." Especialment elogiat des de l'estrena al Teatre Marquina de Madrid el treball dels dots veterans intèrprets, parella a la ficció i en el seu moment a la vida real. MARIO GAS, actor "Tenemos visiones parecidas del teatro, de la ida, del trabajo, de qué tipo de teatro hacer y cómo trabajar... Imagino que todo esto habrá, de algún modo, favorecido." L'adaptació de Borja Ortiz de Gondra, dirigida per Juan José Afonso, ha escurçat a dues hores i 20 l'original, que s'allargava fins a les quatre hores. Fa funcions al Romea fins al 8 de novembre.
