Els estris d'arqueologia han tornat al jaciment del Born. L'objectiu, descobrir com era aquesta zona de la ciutat abans que fos enderrocada per Felip V l'any 1917. De moment les excavacions es faran a la coneguda com a Casa Corrales. Una ubicació triada perquè s'aprofitarà per arreglar les humitats que s'hi han detectat,causades per la proximitat amb l'antic rec Comtal. Estudiants d'arqueologia de la UB hi seran 15 dies per aprofundir en aquesta construcció i també per descobrir què hi ha a sota. Per fer això s'ha hagut de desmuntar tot un empedrat, que tornarà al seu lloc després de les excavacions. MARIA TERESA MIRÓ cap del servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat "És una zona realment important per poder conèixer totes les dades d'evolució de la ciutat, tant la del segle XVII, època medieval, restes d'època romana." XAVIER ROIGÉ degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB "Aquest jaciment ens pot donar moltes i moltes pistes sobre una història anterior que hi ha aquí sota i que hi ha anys i anys de feina que ens poden aportar nombroses pistes de treball." La voluntat del Born Centre de Cultura i Memòria és que les excavacions continuïn per tenir molts més detalls de les restes visibles actualment i de més antigues, per exemple les dues necròpolis romana i musulmana que tenen constància que hi ha sota aquestes pedres.

Toni Fernández, responsable d’aquesta actuació a El Born CCM, ha explicat al ‘BTV directe’ que la intervenció és especialment important perquè “s’excava el lloc que hem triat nosaltres”. Concretament, la casa Corrales. Afirma que els arqueòlegs han triat aquest indret, del total de 8.000 m2 visibles al recinte, perquè “és una de les cases on més s’ha actuat des de 2001, i forma part d’un estudi més global. L’expert ha afegit que l’antic habitacle “té un problema d’humitats perquè es troba molt a prop del rec Comtal i, si no hi actuem, podríem perdre la informació d’aquestes pedres“. Hi ha altres motius. Segons Fernández, aquesta edificació del passat té una ubicació molt visible i “permet que els visitants facin preguntes als arqueòlegs“.

L’objectiu d’aquests treballs ha de servir per esbrinar millor com vivia la gent que hi habitava. Els experts agafaran mostren de pol·len i virus que permetran, segons Fernández, fer-se una idea del paisatge de la ciutat o què menjaven aleshores els barcelonins. Els resultats es publicaran un cop estiguin acabats i seran disponibles a tota la ciutadania. Per tot plegat, Fernández ‘ha mostrat molt satisfet amb una recerca que ha començat aquesta setmana i que, a més, inclou la participació dels 12 millors estudiants del grau d’arqueologia de la UB.