El conte de la rateta que escombrava l'escaleta versió contemporània i amb el ritme d'una companyia atípica. Assagen per últim cop la funció d'aquest vespre, 'Fantasies d'un temps', inclosa en el programa del Grec. Fa un any que la preparen practicant setmanalment. Són veïnes (i veí) del barri antic, inscrites a les classes de ball de l'Antic Teatre. Un projecte amb tres anys de vida que busca la inclusió i cohesió social de la gent gran del barri. ISABEL OLLÉ, professora de dansa: "El que volem és treure-les de casa i posar-les a la vista entre cometes, donar-los aquest espai." I elles l'han més que aprofitat. Que li ho preguntin a la Carmen, la més veterana del grup. Té 92 anys. "Estoy coja de una pierna y cuando estoy aquí no duele. Parece una cosa rara, no? Y cuando salgo de aquí al cabo de un ratito me encuentro más cansada." "He guanyat agilitat i em sento més jove, m'ha donat vida. Poso tota la meva il·lusió per fer-ho." "Estic molt contenta perquè aquestes classes són creatives. Quan fem un tema, un exposició, un treball sempre ens diuen volsatres què farieu? Què us sembla? Què podem fer?" I elles aporten les seves idees per millorar la coreografia. El resultat: digne d'elogi.

“Quan estic ballant m’oblido del mal de cama i tot”, explica la Carmen, la més veterana del grup de dansa. S’hi va apuntar, diu, perquè a casa amb el seu marit malalt s’angoixava i la seva filla li va recomanar buscar activitats que la distraguessin. De fet, “treure-les de casa” és un dels objectius que es van marcar els coreògrafs Isabel Ollé i Quim Cabanillas quan van decidir impulsar el projecte de la companyia. “Durant els tres anys hem creat una gran família”, assegura Cabanillas.

Una gran família els integrants de la qual han guanyat en qualitat de vida. La Pilar assegura que se sent més jove i la María Carmen, que pot explotar la seva creativitat. L’objectiu del projecte és fer accessible a la gent gran el llenguatge i l’expressió artística de la dansa, amb l’objectiu de millorar el seu benestar, la seva salut i facilitar la inclusió i cohesió social d’un col·lectiu sovint oblidat.