Leila Kasra: “La literatura ens permet mostrar més que dir”

És doctora en dret, però fa molts anys que Leila Kasra porta l’escriptura a la butxaca. El fet d’haver hagut de marxar del seu país, l’Iran, quan era petita la va animar a escriure cartes als familiars que eren lluny i també a anotar les seves vivències en diaris personals que l’han acompanyat després de creuar moltes fronteres.

Ha viscut als Estats Units, Suïssa, Londres i, des de fa més d’una dècada, a Barcelona. Ara presenta al beteve directe la seva primera novel·la, Nusos entre els dits (Raig Verd, 2025), que reflexiona principalment sobre la identitat que, segons l’autora, “té dues cares: la que t’identifica i la que et diferencia dels altres”.

Una identitat que pot ser rebuda per transmissió familiar, però que també pot estar escrita en un passaport, associada a un nom i que sovint es veu fragmentada. “Quan marxes del teu país ja tens el cor dividit per sempre, però això és una riquesa“, explica Leila Kasra, que cita un poeta persa quan diu que “aquesta fissura pot ser el forat per on entri la llum”.

Una protagonista inspirada en un fet real

El personatge principal està inspirat en el cas d’una jove que l’autora va conèixer a Suïssa i que la va remoure. Per això l’ha fet servir com a punt de partida per construir la història d’una jove iraniana que estudia traducció a Ginebra i que somia a treballar a les Nacions Unides. Però el seu objectiu es veu alterat quan rep una carta en què li anuncien que ha d’abandonar el país.

l el destí de la protagonista es veurà afectat per l’ajuda que li ofereix un desconegut, l’Anselm, i que obrirà la porta a reflexionar sobre altres temàtiques per les quals transita la novel·la, com són les fronteres externes i internes, la por que porten les persones migrades a la maleta i la que veuen en la mirada dels altres, així com les contradiccions que existeixen entre Orient i Occident i entre la tradició i la modernitat.

Un debut literari en català

“La literatura permet mostrar més que dir, perquè quan dius tanques“, opina l’autora, que ha decidit fer el seu debut literari en català tot i que també domina el persa, l’anglès, el francès, l’alemany i el castellà arran de la seva trajectòria vital.

Aquest poliglotisme que practica a diari a casa és, per a ella, molt enriquidor: “Les llengües ens permeten viure als llocs i pots viatjar entre llengües sense necessitat de visat, són llibertat“. Això es tradueix en un gran amor per les paraules que fa que dediqui temps “a trobar la paraula justa”, confessa. Un viatge entre diferents simbologies, metàfores i imatges creades amb precisió.