Des d'avui ja es pot veure a la xarxa el primer videoclip del nou treball de Le Croupier, 'El joc del telèfon'. Enrere ha quedat el posat distant del jaqué i les ulleres fosques. Per bé que en aquest primer senzill continua parlant en tercera persona, concretament de dos germans siamesos, la imatge, més d'estar per casa, s'adiu amb un disc fet de cançons introspectives que, explica, només podia cantar en català. CARLES CORS, Le Croupier "Sentia com la necessitat de parlar de mi. De fet, el disc és pràcticament tot en primera persona. I llavors, aquí que la llengua que et surt quan t'emprenyes amb algú, quan et discuteixes o quan necessites despullar-te, d'una manera més metafòrica, és el català, és la materna...en el meu cas el català." 'Le Croupier' segueix repartint, però, una sonoritat refinada i bohèmia, marcada per una orquestra amb contrabaix, teclat i metalls. Així sonava anit en directe 'Temps que crema'. Al disc hi ha dos poemes musicats de Rilke i Vinyoli, essent aquest poeta, en part, l'empenta que necessitava per passar al català. Ahir no només va oferir material nou, també cançons anteriors com 'Doña enredos' o la versió de 'La madame' de Lluís Llach que va gravar a 'Presunto tocador'.
