Si pensem en creadores de contingut en català que tinguin un gran èxit a les xarxes socials, fàcilment ens vindrà al cap el següent nom: Laura Grau. La comunicadora blanenca fa temps que viu a Barcelona i que copsa l’atenció de milers de seguidors amb un tipus de contingut quotidià, popular i en què no falta la crítica social. Fidel als seus principis, mai no perd l’oportunitat de reivindicar i parlar d’allò que creu que és important, com ara la crisi d’habitatge.
De fet, ho té clar: si pogués canviar alguna cosa de la ciutat seria el preu dels lloguers. Considera que no hi ha cap altra resposta possible i demana que ens preguntem quin tipus de propietaris tenim, “perquè, més enllà dels fons voltors, també hi ha molts propietaris i grans terratinents catalans que fan pisos turístics il·legals a les seves propietats o les converteixen en locals que gentrifiquen els barris”, lamenta.
De Blanes a la capital
Barcelona és la ciutat on ha après a viure sola: “És l’aprenentatge més dolç que m’enduc d’aquesta ciutat”. Ara bé, en haver-se criat a Blanes, especialment al principi, trobava molt a faltar “l’estar lluny dels amics i no poder anar a peu d’un pis a l’altre”. Assegura, però, que tampoc és que això sigui una record agre i s’ho pren com un “exercici de paciència”.
Explica que el que més li agrada de la ciutat és la diversitat de plans que ofereix, però reconeix que “és una arma de doble cara”. D’una banda, “el fet que estigui tot obert 24 hores com si fos un parc d’atraccions és el que ens està fent fora de la ciutat“, però reconeix que també és molt pràctic i “quan surts fora i et ve de gust prendre alguna cosa a les dues de la matinada i no pots perquè està tot tancat perquè la gent dorm, ho trobes a faltar”, reconeix.
“El fet que estigui tot obert 24 hores com si fos un parc d’atraccions és el que ens està fent fora de la ciutat”
El mar, un paisatge abandonat pels barcelonins
Per a ella, Barcelona no seria Barcelona sense el mar. “És un paisatge que tenim molt abandonat com a barcelonins, quin mal ara dir-me barcelonina. Crec que les persones que vivim aquí tenim poc present que tenim una platja que no és tan terrible com tothom diu que és i que hauríem de venir a fer moltes més coses aquí”. Això sí, “és una platja que està molt bé per banyar-se però potser no tant per tenir-hi cites i que vagin passant persones pel voltant. Hi ha molt soroll i molt poc glamour en aquest sentit”, afegeix la comunicadora. Com a contrapartida, recomana el bar Donzell, al Poble Nou, com a un bon lloc on tenir cites. De fet en recorda una que “va anar molt bé” en aquest mateix lloc, amb un somriure.
Els imprescindibles per gaudir de la ciutat
El seu pla perfecte passa per “pujar a Montjuïc, que hi ha unes molt bones vistes panoràmiques de la ciutat. Baixar i picar alguna cosa als bars del Poble-sec, que són increïbles, i anar a la platja, que per això també la defenso. És un molt bon paisatge de Barcelona on passejar tranquil·lament i on no fa falta consumir. És l’últim reducte de la ciutat on encara no tenim els metres quadrats classificats per pagaments diversos. Espereu-vos, tot arribarà! Però de moment no és així”, defensa.
Tot plegat, diu, ho remataria amb algun pla cultural: “Al final, la gran màgia de Barcelona és que puguis anar a veure pel·lícules al cinema, a veure una obra de teatre a les mil milions de sales que tenim, un concert o algun recital de poesia… Totes aquestes activitats de vespre a mi em fan l’hivern”, admet.
“La Barceloneta és l’últim reducte de la ciutat on encara no tenim els metres quadrats classificats per pagaments diversos”
Si una cosa sap fer Laura Grau és gaudir de la vida, especialment a través de la cultura. Per això no li costa gaire confessar que el lloc on sempre torna és l’avinguda del Paral·lel: “És una mica de xaladora, però hi ha un moment de l’any que, aquell carrer, és un segrest. No pots sortir d’allà, saps quan hi entres però mai saps quan en sortiràs. Això és així.” Si li fem escollir un barri, tampoc s’ho ha de pensar massa, és una enamorada del seu barri: la Barceloneta, tot i que fa molta vida a Sant Andreu, “i m’agrada molt” reconeix. Al barri, a més, hi ha un comerç del qual es confessa addicta: el Baluard. “És un forn de pa boníssim i ara no puc menjar cap altre pa“.
Per a Grau, si ha de definir la ciutat amb un concepte: “Barcelona és un calidoscopi. Aquesta joguina que vas girant la part inferior i els llums canvien. Penso que és una ciutat on entra molta gent, surt molta gent i sempre és bonica, perquè sempre té el seu encant, però sempre ho pot ser una mica més“.
