Sempre amb por a perdre el que tenia i el que el feia feliç. Des dels vuit anys Jacques Henri Lartigue capturava el que el rodejava i el commovia amb l'objectiu d'immortalitzar les seves millors vivències. L'evolució personal de l'artista es plasma en el seu treball. Mentre la primera fotografia la fa als seus pares; més tard, els esports o les dones prenen protagonisme. FLORIAN RODARI, responsable de l'exposició "De jove és vergonyós davant les dones i se n'amaga. Després, troba els seus primers amors, s'enamora, i ja mira les dones als ulls." El desig d'aturar el temps, de capturar la felicitat i fer-la infinita dur al fotògraf a fer un diari personal on explica el seu dia a dia a través de la fotografia, totes elles alegres i optimistes, lluny de la realitat de l'època. FLORIAN RODARI "A la seva fotografia, de manera involuntària, no reflecteix el que passa a l'exterior, ho metaforitza. Ell és un poeta, no és pas un reporter ni un historiador." Lartigue ens retrata una època i també la realitat de la burgesia francesa del segle passat, que veien les guerres i canvis socials com una amenaça al seu món idíl·lic.