Cada dilluns, des de fa un any, a la 2 de l'Apolo es repeteix aquesta escena: públic anotant en un paperet el nom i el títol d'un tema de rock escollit d'un llistat de 500, que comença per la A d'AC/DC. Per vuit euros amb una consumició molts han decidit posar a la seva agenda com a cita ineludible l'antikaraoke de la Rachel Arieff, una nordamericana foguejada en el cabaret i els monòlegs RACHEL ARIEFF, còmica "En Estados Unidos siempre iba con mis amigos a karaokes cutres para montar un pollo y aquí la gente joven, o la gente 'hip', o 'cool' veía el karaoke como algo muy rancio y muy asqueroso...entonces quería montar un karaoke que fuese teatral, creativo, irreverente." Molts dilluns la sala s'omple de gom a gom. Anit hi havia poc més d'un centenar d'acòlits, molts d'ells clarament inlcinats al heavy-metal. Hi ha qui té cura de la imatge i incorpora alguns dels elements d'atrezzo que la Rachel prepara a l'escenari. Frank Sin Antrax és, des de fa un any, dels fixes de l'antikaraoke. FRANK SIN ANTRAX, assidu a l'Antikaraoke "Primer de tot és una terapia. Molt més barat que anar a qualsevol psicoanalista...Descarregues un munt d'adrenalina i a sobre t'ho passes bé." Dilluns que ve serà explosiu, perquè la Rachel i gairebé tots els incondicionals celebren quatre anys d'antikaraoke. I segurament en celebraran uns quants més.
