"El fet amorós és una de les grans forces de la història del món. I ens sembla que dedicar-li una exposició a aquest tema també ens permetia parlar d'un tema que preocupa els ciutadans d'avui. És un tema molt contemporani." El recorregut comença per l'amor en l'època de Roma, en què el sexe masculí tenia una gran llibertat i les seves relacions amb les dones eren purs pactes. Decisions externes també als sentiments regien els enllaços en l'època cristiana, en què família i Església imposaven el seu poder als hipotètics enamorats, per als quals el casament no era precisament el dia més feliç de la seva vida... Una altra cara feien les parelles en la que es coneix com a època de l'amor cortès... és a partir d'aquest segle... quan es despleguen les arts amatòries, els trobadors, els motius romàntics.... Molt lluny de l'amor a pagès... en què de nou els pactes, els dots i les propietats familiars eren els grans poders de convicció més enllà dels sentiments. Aquest vestit negre de núvia n'és un presagi... "Una trajectòria de l'amor al llarg dels temps que troba el seu climàx a la gran pantalla. Amb les grans històries d'amor al cinema." És l'etapa del conegut com a amor romàntic, fet públic de manera explícita, llargmetratges que deixen grans imatges del cinema, les primeres fotografies sobre enamorats, la importància dels vestits de núvia i de tots els complements de boda, i, evidentment, la visualització dels grans enllaços als mitjans... Tot plegat un canvi espectacular al llarg dels temps que acaba en una època contemporània en què parlar-ne o exposar l'amor en la forma que sigui costa (en segons quines parts del món, això sí) una mica menys.
La mostra comença narrant l’amor en temps dels romans, en què el sexe masculí tenia una gran llibertat i la seva relació amb les dones era pur pacte. Així engega aquesta exposició, amb tot tipus de representacions tant escultòriques com pictòriques, cinematogràfiques o del món del cartellisme. Es visulitza també com era el matrimoni en l’anomenada època cristiana, quan família i Església imposaven el seu poder als hipotètics enamorats. Molt diferent era l’amor cortès, durant el període medieval.
A partir del segle XII es despleguen les arts amatòries, els trobadors, els motius romàntics. Molt lluny de l’amor a pagès, en què de nou els pactes, els dots i les propietats familiars esdeven els grans poders de convicció més enllà dels sentiments. Un vestit negre de núvia que s’exhibeix en l’exposició n’és un presagi.
L’amor troba el seu clímax a la gran pantalla. És l’etapa de l’anomenat amor romàntic, fet públic de manera explícita en llargmetratges que deixen imatges per al record, en les primeres fotografies sobre enamorats, en els vestits de núvia (ja de color blanc immaculat) i tots els seus complements; així com en els grans enllaços anunciats als mitjans de comunicació. Tot plegat, un canvi espectacular en la manera de concebre l’amor al llarg dels temps des de l’època clàssica fins als nostres dies.
