El Saló de Cent de l’Ajuntament ha acollit aquest dijous a la tarda els Premis Ciutat de Barcelona d’enguany, que s’atorguen des del 1949. El reconeixement destaca professionals de 20 àmbits culturals diferents que han realitzat una tasca important durant l’últim any. Els premiats també han fet discursos reivindicatius per continuar defensant la cultura a la ciutat. En aquest sentit, també ho ha fet l’alcaldessa Ada Colau, qui ha defensat que la ciutat continuarà sent “plural i diversa” i que “no renunciarà mai a les llibertats”.
Ciència, tecnologia i arquitectura
El primer premi, en la categoria d’arquitectura i urbanisme, ha estat per a la Sala Beckett, per la reforma de l’antiga Cooperativa Pau i Justícia, al barri del Poblenou, que l’ha convertit en el nou obrador internacional de dramatúrgia. El guardó ha estat recollit per Eva Prats i Ricardo Flores, arquitectes de l’estudi Flores & Prats.
En l’àmbit de les ciències experimentals i la tecnologia, el jurat ha premiat la doctora Carme Rovira Virgili, professora actual de l’ICREA a la Universitat de Barcelona, per la seva contribució al desxiframent del funcionament dels enzims. Els estudis en què ha participat recentment haurien de permetre el disseny de nous tipus de fàrmacs. En la categoria de ciències de la vida, el jurat ha decidit premiar també el doctor Salvador Aznar, pel seu treball en què identifica cèl·lules responsables de la metàstasi.
Història, cultura popular i lletres
La B històrica ha estat atorgada a Alessandro Scarnato pel llibre ‘Barcelona supermodelo’, que fa un recorregut per les transformacions urbanístiques de la ciutat entre els anys 1979 i 2011. En el món gastronòmic, s’ha reconegut la tasca de la Fundació Alícia a través de Toni Massanés, director general de l’entitat. El Premi Ciutat de Barcelona de disseny ha estat per a l’estudi La Casa de Carlota, de Citizen refugees project, que ha creat una bandera amb fragments de banderes dels països d’on estan fugint actualment els refugiats. El guardó ha estat recollit per Sergi Capell i Josep Maria Batalla.
El reconeixement d’aquest any per a la cultura popular i tradicional ha recaigut en el Taller Escola Sant Camil, pel pessebre vivent de la Torre del Suro, un projecte nascut al Guinardó que s’ha obert a tota la ciutat. El premi ha estat recollit per Sergi Gil. El malabarista Leandro Mendoza i el seu espectacle ‘Guadual’ han estat escollits en la categoria de circ, i en arts visuals el premiat ha estat Antoni Hervàs per l’exposició “El misterio de Caviria”.
Pel que fa a la literatura, el reconeixement a una obra en llengua castellana ha estat per a l’escriptora Mariana Enríquez pels contes del llibre ‘Las cosas que perdimos en el fuego’, mentre que el guardonat de literatura en llengua catalana ha estat Carles Rabassa, per l’obra ‘Eren ells’. La ‘B que reconeix la tasca de traducció en llengua catalana és per a Miquel Desclot per la traducció de ‘Cançoner’, de Francesco Petrarca.
Música, arts escèniques i audiovisuals
El jurat ha reconegut el projecte educatiu Cabal musical, del Taller de Músics, un projecte encapçalat per Lluís Cabrera que integra joves de l’entorn de l’eix Besòs. El premi en la categoria de música ha estat per a Maria Arnal i Marcel Bagés per “Verbena”, un projecte de revitalització del patrimoni oral. En el sector audiovisual, el curtmetratge ‘Timecode’ ha aconseguit endur-se la B, que ha recollit Alfred Garcia Demestres.
Agrupación Señor Serrano i els seus espectacles han aconseguit el reconeixement del jurat en el teatre, com també ho han fet Loscorderos.sc per l’espectacle de dansa ‘Afasians – The last conference’. El director d’Alternativas económicas’, Andreu Missé, s’ha endut la B en la categoria de mitjans de comunicació. L’assagista Joan Fontcuberta també ha estat reconegut per la seva obra ‘La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía’.
Finalment, el músic Jordi Savall s’ha endut el reconeixement per la projecció internacional a través dels tres concerts del projecte El somni d’Orfeu, músiques per a la vida i dignitat dels refugiats.
