Torna a la cartellera teatral un dels èxits de la temporada passada, Love, love, love, i el periodista teatral Andreu Rami ha convidat a la seva secció l’actriu Laia Marull, una de les intèrprets de la comèdia. Serà de nou a La Villarroel fins al 16 de març.
Dirigida per Julio Manrique i interpretada també per David Selvas, Clara de Ramon i Marc Bosch, l’obra del britànic Mike Bartlett planteja un xoc generacional en tres actes. Seguim la vida de la Sandra (Marull) i el Kenneth (Selvas) en tres moments històrics: el swinging London hippie de finals dels anys 60, els anys finals del tatcherisme i l’any 2011. “Bartlett retrata part d’una generació que volia canviar el món i que després acaba sumant-se a una economia aterridora”, comenta Marull.
Els joves del 2011 xoquen amb els protagonistes. “L’emprenyament dels joves té a veure amb el fracàs de les promeses de futur”, considera l’actriu. “Són joves que han crescut amb més llibertats però amb poques oportunitats”, afegeix Rami.
Las Bárbaras
El periodista teatral ha aprofitat la reposició de Love, love, love per parlar d’un parell de muntatges que també generen debats generacionals. Un és la comèdia Las Bárbaras (de Lucía Carballal), que fa funcions al Teatre Borràs fins al 13 d’abril. Està dirigida per David Selvas i interpretada per Francesca Piñón, Cristina Plazas i la gallega María Pujalte. Encarnen tres dones de més de 50 anys que reflexionen sobre les decisions preses al llarg de la seva vida, sobretot en relació amb la maternitat.
“Representen tres models diferents de viure com a dones”, resumeix Rami. Laia Marull, que l’ha vist com a espectadora, afegeix que, “com Love, love, love, és una comèdia àcida que convida a un debat posterior”. Finalment el periodista teatral ha relacionat els dos espectacles amb un obra en clau de drama, L’herència, de Matthew López i amb direcció de Josep Maria Mestres.
Considerada per la crítica l’obra nord-americana més notable del segle, es pot veure al Teatre Lliure. És una peça de gran format, amb 13 intèrprets i de sis hores de durada. Se’n fan 17 sessions de la primera part i 17 més de la segona. Laia Marull n’ha vist la primera part i assegura que “parla de la xacra social de la sida als anys 80. És emocionant… està molt ben construïda”.
