A més de la rehabilitació arquitectònica, La Violeta també ha redissenyat la imatge corporativa. L'han fet tres estudiants de l'Institut Europeu del Disseny. Defineixen Gràcia amb un concepte: herència contemporània. Un barri en què la cultura es construeix dia a dia i la fa la gent. ARNAR INGI i MARIA PAULA MUÑOZ, estudiants de disseny de l'IED "Gente joven, gente de todas las edades, gente que es nueva, gente que ha vivido toda su vida en Gracia...todo se fusiona y convive de manera muy armónica. Entonces eso es muy interesante, creo que esto es lo que hace Gracia. 'Did you understand? Yes, everything. Do you agree? Yes, I agree, completely'." ARNAU SOLANÍ, president de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia "Nosaltres sempre hem dit des de la cultura popular que si tenim història és perquè som moderns. I aquest encaixa completament amb la visió dels alumnes de l'IED." La coordinadora s'encarregarà de la gestió d'aquest espai, que vol ser un centre neuràlgic de la cultura a la vila. MAITE FANDOS, regidora del Districte de Gràcia "Habitualment ho gestionem nosaltres i en canvi aquí ho deixem que ho gestioni la mateixa gent de Gràcia, associada. Crec que és un element important perquè encara vol dir que és més un equipament pel barri." Un edifici de finals del segle XIX amb molta història per als veïns de Gràcia LORETO MONSERRAT, veïna I després de moltes reivindicacions veïnals i dos anys de restauració obre les portes perquè tots els medirs, esters i rafels de Gràcia puguin gaudir de la cultura popular.
La Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, que aplega geganters, trabucaires, bastoners, castellers i la colla del Drac, serà l’encarregada de la gestió de l’espai. El president, Arnau Solaní, ha explicat a BTV que prenen “la responsabilitat amb moltes ganes de fer-ho bé” i per convertir La Violeta en el “centre neuràlgic de la cultura en la seva màxima expressió“. Des de l’espai es dinamitzarà la cultura popular, s’oferirà un servei de formació amb cursos i tallers, i es continuarà oferint el servei de bar.
La història de les parets
Per a la restauració de l’edifici, que data de finals del XIX i té un miler de metres quadrats, s’ha optat per mantenir l’estructura original de la façana, la fesomia del bar i el teatre. L’espai havia estat seu del Fomento Voluntario de la Villa de Gràcia i a finals del s. XIX i principis del XX es va convertir en una entitat molt important per a la cultura i la societat gracienques, que treballava per a la Vila de manera similar a com ho feien el Casino Artesano, La Banya Gracienca, Can Pioc o La Esmeralda.
L’any 2004 l’edifici va canviar de propietaris i el moviment social de Gràcia va lluitar ben intensament per evitar que l’espai perdés les arrels populars. Ho van aconseguir i el mateix any el va comprar l’Ajuntament.
