Les enormes lletres del títol són enganyoses. No hi ha grans victòries en aquesta història de Pau Miró, sinó més aviat derrotes i derrotats. Però és el nom de la protagonista, una vídua que per subsistir es veu obligada a fer-se càrrec, sense massa èxit, de la barberia que regentava el seu marit al Raval. Som a la Barcelona de la vaga de tramvies del 51, una minsa revolta entelada per la misèria de la postguerra. S'ensuma la por generalitzada i es sobreviu com es pot, normalment amb trampes i impostures. PAU MIRÓ, autor i director "Tots els personatges tenen una màscara. S'han hagut de construir una identitat diferent a la seva naturalesa per haver d'encaixar en aquella societat, en aquell país que els i havien inventat que no tenia res a veure amb ells." Entre els pocs clients de la barberia un falangista que solia caçar amb el propietari, que parla com si el present fos prou lluminós per oblidar-ho tot. JORDI BOIXADERAS, actor "Per circumstàncies ha hagut de passar per on ha passat. Que és el que realment va succeir a Catalunya. Una determinada gent que eren gent d'ordre van apuntar-se al feixisme perquè eren gent d'ordre, la qual cosa és un contrasentit espantós." Pau Miró diu que amb aquesta peça tanca una etapa d'escriptura, amb temes de fons i personatges recurrents. Raó de més per veure 'Victòria', en cartell fins el 12 de juny.
Victòria és el nom de la protagonista, una vídua que, per subsistir, es veu obligada a fer-se càrrec, sense gaire èxit, de la barberia que regentava el seu marit al Raval. Pau Miró diu que amb aquesta obra tanca una etapa d’escriptura, amb temes de fons i personatges recurrents. Una raó més per veure ‘Victòria’, en cartell fins al 12 de juny.
