La rosa tatuada que no tornarà a veure la protagonista és la del marit, perquè aviat s'assabenta que ha mort en un accident provocat, quan conduïa el seu camió. Aquí comença el tràngol de la Serafina, aquesta italoamericana d'un poble de Louisiana que Clara Segura ha assumit diu, oblidant-se completament del paper que va fer Anna Magnani. La protagonista decideix recloure's a casa per no escoltar què expliquen les veïnes de la persona que tan estimava i també obliga la seva filla a fer el mateix. La directora, Carlota Subirós, ha concebut una proposta que juga amb el contrast de cultures. Un contrast que s'accentua, per exemple, amb càntics caribenys, nord-americans o sicilians. CARLOTA SUBIRÓS, directora escènica "Entre la Sicília més tradicional, que és molt conservadora en alguns aspectes, però alhora molt corporal i sensual i expansiva emocionalment, hi ha un contrast amb els americans, alguns dels quals són frívols i dissipats, però uns altres dels quals són, al revés, puritans i continguts." Tot sembla haver tocat fons per a la Serafina, però l'arribada d'Angelo Mangiacavallo, un altre sicilià, també camioner, obre noves expectatives. Clara Segura i Bruno Oro s'entendran a la Sala Gran del TNC fins al 2 de febrer.

‘Un tramvia anomenat desig’, ‘La nit de la iguana’ o ‘La rosa tatuada’ són algunes de les nombroses adaptacions cinematogràfiques d’obres de Tennessee Williams. Aquesta última és recordada pel paper d’Anna Magnani, paper que ara fa seu Clara Segura al Teatre Nacional sense intentar assemblar-s’hi. Carlota Subirós ha dirigit la primera versió catalana d’aquest clàssic.