La setmana passada es va presentar als mitjans però no deixava de ser una sala buida. Ahir, la nova Hiroshima, al carrer de Vilà i Vilà, molt a prop de la sala Apolo, va començar a bategar, amb els primers clients al bar anex, i els primers assistents a un espectacle. Finançada per un mecenes privat que prefereix mantenir l'anonimat, i amb una petita ajuda de l'Institut de Cultura per a l'acondicionament, té al capdavant el jove Gastón Core. Un exballarí convençut que la Hiroshima, nom simbòlic que apel·la al renéixer després de la destrucció, té futur fins i tot en un context de crisi com l'actual. GASTÓN CORE, director artístic d'Hiroshima "Hemos viajado mucho, hemos esado mirando muchos modelos de negocio, muchos modelos de espacio, incluso a nivel arquitectónico -cómo se plantea un espacio escénico diferente o independiente-, y también a nivel de programación y de gestión." Sorprèn d'entrada una grada amb molt desnivell i el fet que no hi hagi butaques numerades, sinó bancs que es van omplint a mesura que arriba el públic. Es busca la comunió dels espectadors en una sala que ha de ser punt de trobada i no només lloc de representació. Punt de trobada també en el primer espectacle: entre l'artista singapurès Choy Ka Fai i la ballarina catalana Sònia Gómez, a mig camí entre la conferència i la performance, i inspirat en l'evolució de la dansa. GASTÓN CORE, director artístic de la sala "Poco a poco hay que ir acostumbrado también al público a otras escenas. Si no les ofrecemos nada nuevo, y si no surgen más equipamientos que ofrezcan este tipo de lenguajes, pues el público nunca se habituará." L'espectacle 'Dance ficton' parla de l'atreviment de Gastón Core com a progamador de propostes interdisciplinars.
