MARIA SELLARÉS, servei d'Educació de la Fundació Antoni Tàpies "La Fundació Antoni Tàpies es comença a interessar per la història de l'edifici, que havia estat l'antiga seu de l'editorial Montaner i Simon quan s'adona que hi ha veritablement molts buits en la que seria la història i el coneixement, tant de l'edifici de Domènech i Montaner com del propi funcionament de l'antiga editorial, Montaner i Simon." "Aleshores es comença a buscar informació i ens adonem que no existeix. És a dir, a l'any 81 quan es tanca definitivament l'editorial s'ha perdut aquest material, ha desaparegut. De fet, es va llençar. Faltava informació respecte a la pròpia construcció, i respecte també al primer ús, la primera funció de l'edifici. I es va decidir demanar a qualsevol persona que tingués un vincle perquè havia treballat aquí o perquè fos descendent dels fundadors, que ens pugués explicar la seva experiència o aportar material fotogràfic de l'interior perquè hi ha molt, molt poc material." "Estem descobrint en primer lloc la història d'una editorial que va ser una de les més importants de l'estat espanyol sobretot en la primera etapa que va ser al segle XIX. Per donar a conèixer una història que de fet nosaltres no tenim tants elements físics per explicar-la, oferim una sèrie d'activitats. Hem programat una sèrie d'activitats per diferents públics per tal que es pugui descobrir aquesta història".
