L’any passat la Festa de Santa Madrona va ser la primera trobada de la cultura popular al barri del Raval i aquest any agafa més força, amb ganes d’establir-se com una cita destacada al calendari festiu de la ciutat.
La plaça de Folch i Torres ha estat el punt d’inici de la festa. A tres quarts de nou del matí s’han aplegat a la plaça el bestiari, les colles populars i les figures de l’imaginari festiu de Barcelona per exhibir-se davant de tots els barcelonins. A continuació, han sortit en cercavila pels carrers del Raval fins al monestir de Sant Pau del Camp.
Paral·lelament, del Portal de Santa Madrona ha sortit la comitiva de la Coronela, una milícia ciutadana formada per artistes i menestrals que durant el segle XV i fins a 1714 va defensar la ciutat. Tant la cercavila com la comitiva de la Coronela s’han trobat pels volts de les 11 h al monestir de Sant Pau del Camp per assistir a l’acte de benedicció de la bandera de Santa Madrona i dels Capgrossos de la plaça de Folch i Torres.
Finalment, tots junts han tornat a sortir en cercavila cap al Portal de Santa Madrona on s’ha produït l’acte de lluïment de les colles i la solemne hissada de la bandera de Santa Madrona acompanya pels tambors de la Coronela. El Portal de Santa Madrona és l’única porta que queda de la muralla de Barcelona i ha estat tancada durant 20 anys. Només es va obrir el mes passat per les Festes de Santa Eulàlia, però aquest diumenge el Museu Marítim de Barcelona ha tornat a obrir el portal de la muralla per celebrar la Festa de Santa Madrona.
Santa Madrona i Barcelona
Diu la tradició que, pels volts del segle X, uns comerciants francesos navegaven pel litoral barceloní, en direcció a Marsella, per vendre les relíquies de santa Madrona, quan una forta tempesta els obligà a desembarcar a Barcelona. El cos de la santa va trobar protecció a la capella de Sant Fruitós a la muntanya de Montjuïc. Una vegada passada la tempesta, van fracassar tots els esforços per retornar al vaixell amb les relíquies, de manera que els mariners francesos van decidir deixar-la a Barcelona.
La ciutat començà a lliurar-se a una creixent devoció a la santa, sobretot per part de mariners que volien lliurar-se de naufragis, o també en època de sequera per invocar la pluja, d’aquesta manera es va convertir en una de les seves patrones.
