L’any passat la Festa de Santa Madrona va ser la primera trobada de la cultura popular al barri del Raval i aquest any agafa més força, amb ganes d’establir-se com una cita destacada al calendari festiu de la ciutat.

La plaça de Folch i Torres ha estat el punt d’inici de la festa. A tres quarts de nou del matí s’han aplegat a la plaça el bestiari, les colles populars i les figures de l’imaginari festiu de Barcelona per exhibir-se davant de tots els barcelonins. A continuació, han sortit en cercavila pels carrers del Raval fins al monestir de Sant Pau del Camp.

La Festa de Santa Madrona torna a engrescar els carrers del Raval i les Drassanes | tradicions

Paral·lelament, del Portal de Santa Madrona ha sortit la comitiva de la Coronela, una milícia ciutadana formada per artistes i menestrals que durant el segle XV i fins a 1714 va defensar la ciutat. Tant la cercavila com la comitiva de la Coronela s’han trobat pels volts de les 11 h al monestir de Sant Pau del Camp per assistir a l’acte de benedicció de la bandera de Santa Madrona i dels Capgrossos de la plaça de Folch i Torres.

La Festa de Santa Madrona torna a engrescar els carrers del Raval i les Drassanes | tradicions

Finalment, tots junts han tornat a sortir en cercavila cap al Portal de Santa Madrona on s’ha produït l’acte de lluïment de les colles i la solemne hissada de la bandera de Santa Madrona acompanya pels tambors de la Coronela. El Portal de Santa Madrona és l’única porta que queda de la muralla de Barcelona i ha estat tancada durant 20 anys. Només es va obrir el mes passat per les Festes de Santa Eulàlia, però aquest diumenge el Museu Marítim de Barcelona ha tornat a obrir el portal de la muralla per celebrar la Festa de Santa Madrona.

La Festa de Santa Madrona torna a engrescar els carrers del Raval i les Drassanes | tradicions

Santa Madrona i Barcelona

Diu la tradició que, pels volts del segle X, uns comerciants francesos navegaven pel litoral barceloní, en direcció a Marsella, per vendre les relíquies de santa Madrona, quan una forta tempesta els obligà a desembarcar a Barcelona. El cos de la santa va trobar protecció a la capella de Sant Fruitós a la muntanya de Montjuïc. Una vegada passada la tempesta, van fracassar tots els esforços per retornar al vaixell amb les relíquies, de manera que els mariners francesos van decidir deixar-la a Barcelona.

La ciutat començà a lliurar-se a una creixent devoció a la santa, sobretot per part de mariners que volien lliurar-se de naufragis, o també en època de sequera per invocar la pluja, d’aquesta manera es va convertir en una de les seves patrones.

Imatge de l'autor/a