compartir
La Cubana estrena el musical L’amor venia en taxi, un homenatge al teatre amateur que serà al Teatre Romea fins al 15 de febrer. El director de la companyia, Jordi Milán, i l’actriu Montse Amat han explicat a La brama que han volgut reivindicar les companyies de barri o de poble perquè “és una sort la base del teatre amateur que hi ha a Catalunya”.
Segons Milán, la gran majoria dels professionals del país han passat abans pel teatre amateur i hi ha tanta afició que, a vegades, “sembla que hi ha més gent que fa teatre que no pas va al teatre”. Amat, per la seva banda, ha valorat el “teixit cultural” de casa nostra tot i que, ha advertit, “malauradament s’ha perdut bastant” en els últims anys.
L’amor venia en taxi
L’obra narra els “nou mesos d’assaig d’un muntatge teatral” a càrrec de l’Elenc Artístic Teatral del Centre Parroquial de la Nostra Senyora de la Llum, una petita companyia fictícia que ha de decidir quina funció faran. Finalment, es decideixen per L’amor venia en taxi, de Rafael Anglada, perquè tots els membres puguin tenir un paper.
Al llarg de l’espectacle, els assaigs entrellacen amb entremesos de números de revista de l’època, des de La bella Dorita, al Paral·lel, fins a Els Vienesos. Tot i que està ambientat al 1959, en ple franquisme, el director assegura que “el llenguatge és actual“.
45 anys i Creu de Sant Jordi
Aquest 2025, La Cubana ha complert 45 anys i ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Per a Jordi Milán “ha estat un orgull haver pogut viure durant tot aquest temps del teatre” i és que, als inicis, no s’hauria “imaginat mai que seria un professional”. Ha reclamat, però, més oportunitats per les noves generacions i que puguin “fer totes les bogeries que tinguin al cap”.
El perfil de La Cubana
La Cubana sempre ha fet el seu teatre: aquell que sorgeix de la vida quotidiana i sovint passa desapercebut; el teatre del carrer, de l’oficina, de la família, dels parerots…
L’enterrament de l’Arturo es va convertir en un cant a la vida, però també en una crítica a les convencions socials, amb uns familiars àvids d’herència. A Campanades de boda, la companyia recreava un dels esdeveniments familiars més teatrals que existeixen, tot un repte capaç de posar a prova la paciència de qualsevol família.
A Gente bien, tot fent el te de les cinc, ens demostraven que la necessitat d’aparentar és la mateixa, sigui quina sigui l’època. I, per cert, ho feien a partir d’un sainet d’un acte de Santiago Rusiñol, una peça que bona part del teatre amateur de Catalunya ha portat a escena.
Però a La Cubana sempre li ha agradat acostar-se a les bambolines del teatre de la vida. A Cómeme el coco, negro vam ser testimonis del que passa quan s’acaba una funció de revista. I ara, a L’amor venia en taxi, veurem tot el que passa abans que s’aixequi el teló.
