La Sala Apolo era ahir l'Edén Club. Una sala de ball com la Paloma o com qualsevol envelat de poble on es barreja públic de diverses edats. En algun moment de la nit, l'orquestra deixa de tocar: és hora de tancar. Amb la sala buida, comença un altre espectacle. INÉS BOZA i GIULIA VALLE, directores escènica i musical "Esa sala vacía en la que las almas, los fantasmas de lo que allí pasó, cobran vida..." "No se sap si és el futur, i és el passat, si són fantasmes, si són personatges de la nit que han quedat per allà... I és quan comença realment l'espectacle." Amb aquestes presències mogudes per pulsions diverses, entrem pròpiament en el treball coreogràfic d'Inés Boza i els altres quatre ballarins. També de diferents edats, amb el veterà Toni Mira al costat de joves com Junyi Sun o Carla Pérez. La banda ja no fa patxanga, sinó que acompanya els clímax emocionals amb una amalgama sonora heterogènia INÉS BOZA i GIULIA VALLE, directores escènica i musical "És molt divertit tocar i mirar els ballarins. Estimula, et fa tocar diferent." Com si s'acabés un somni, entra de nou la clientela del Club, que ve a fer classes de balls de saló. Són de nou els 20 figurants. La companyia els selecciona en escoles de ball properes, a cada localitat on actua.
