L'enginer barceloní Macari Golferichs volia una casa que trenqués l'estructura de l'Eixample. Per això l'any 1901 va encarregar a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, la construcció del que es coneix com "el xalet", un edifici d'estil modernista i gòtic. La familia hi va viure fins que la casa va ser confiscada durant la Guerra Civil. Després de la guerra, però, l'edifici es va cedir a les monges dominiques de la Presentació, que la van convertir en una escola per a noies. Quan el centre va tancar als anys 70, la finca va anar a parar a mans de la immobiliària Núñez i Navarro. És en aquest moment quan va començar la lluita veïnal per evitar que la casa s'enderroqués i aconseguir que fos un espai obert a la ciutat. CATI SÁNCHEZ, directora del Centre Cívic Golferichs "Tot aquest moviment civil i veïnal va estar 12 anys lluitant i finalment, l'any 87, l'Ajuntament l'adquireix per vuit milions de pessetes i comença a fer l'avantprojecte perquè tingui un ús púbic. I l'any 1989, s'inaugura com a centre públic amb la forma d'una ludoteca per a joves." Poc després, s'hi van introduir els primers ordinadors oberts a la ciutadania. Ara, 20 anys després, el centre ofereix una àmplia programació cultural i prop de 200 cursos i tallers.

La casa té més d’un segle d’història, però ara fa 20 anys que la lluita veïnal la va salvar de l’enderroc per convertirla en un centre públic obert a la ciutat. Va obrir com a ludoteca per a joves. Actualment acull un centre cívic amb una àmplia programació, a més de l’Espai Fotogràfic Francesc Català-Roca i la Fundació Pi i Sunyer.