El text de l'italià Davide Carnevalli s'endinsa en les diverses formes que prenen el passat i els records. És la història d'un home que perd la memòria, tot i que no és una obra sobre la malaltia d'Alzheimer. És un viatge personal cap al passat en què s'analitzen qüestions com la identitat col·lectiva i pròpia i la possibilitat de reconstruir la memòria. El protagonista barreja els records bons amb els dolents, els de fa 40 anys amb els de fa 20, i a través de les emocions, el riure, la mort i l'amor es toparà amb múltiples versions de la realitat. ARTUR TRIAS, actor "Com es veu el món, sobretot el passat, a través d'un home gran, que és el meu cas diguem, amb una malaltia irreversible, però que a més a més, està immers en tot el seu passat d'una manera revoltada, per dir-ho així." Junt al seu fill hi ha un metge quie intentarà retenir els records en un joc d'interpretacions constants de la història. La recerca de la veritat sempre serà ambigua, com ho és la memòria, així el text es presenta com un mosaic de retalls de la vida, en què la imaginació i el record s'acaben barrejant.
L’obra, que està dirigida i traduïda per Carles Fernández Giua, parla sobre un home afectat per la pèrdua de la memòria. El fill i el metge són els altres protagonistes que lluiten per preservar el tresor d’aquest home i descobrir la veritat que hi ha amagada en els petits records de l’home. L’obra està interpretada per Artur Trias, Jordi Brunet i Hans Richter.
