Són les fotografies d'àmbit domèstic de Jacques Léonard. El fotògraf passava els caps de setmana a les barraques de Montjuïc on vivia la família de la seva dona, la gitana Rosario Amaya. Escenes com aquestes de la nit de Nadal només podien ser captades per algú que formés part de la família i aquest era el cas de Jacques Léonard. Li deien el paio Chac i tenia les portes obertes a totes les barraques on vivien els gitanos. Per això va ser l'únic fotògraf capaç de captar la vida quotidiana d'aquest poble des de dins. Per això aquest treball té molt valor documental. JORDI CALAFELL, comissari de l'exposició "Barcelona gitana" "Els altres fotògrafs documentalistes d'aquells anys sempre ho havien de fer darrere una barrera sociològica i cultural que feia que les seves fotografies, fotografies d'aquests altres col·legues, es reafirmessin molt en la seva externalitat cultural, cosa que ell no, ell fa un acte d'immersió en el món gitano." Al contrari que els seus coetanis, Léonard no volia provocar la compassió de l'espectador ni representar l'exotisme folklòric del col·lectiu. Fuig del tipisme i la denúncia per fotografiar als gitanos tal com eren. Un treball honest que va ser la causa que fos invisible: aquestes imatges no agradaven al públic barceloní de l'època. JORDI CALAFEL, comissari de l'exposició "Barcelona gitana" "Aquí en aquestes fotos els gitanos apareixen com a ells els agrada aparèixer, no apareixen com el retrat d'un fotògraf que viu a l'Eixample, no, el paio Chac és un mediapata, està amb ells". "Barcelona gitana" és una selecció feta a partir de 18.000 negatius cedits pels fills del fotògraf a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L'exposició es pot visitar fins al gener de l'any que ve.

Són una vuitantena de retrats de quotidianitat que es poden veure a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al proper mes de gener.