La Fundació Mapfre ha fet coincidir les exposicions de Minor White, una figura clau en l’escena de la fotografia als Estats Units, i Joaquín Tusquets de Cabirol, una d’abast local que va passar del pictorialisme a la fotografia experimental en la Catalunya de postguerra. Tot i que la seva influència en la fotografia és molt desigual, tots dos van néixer la primera dècada del segle XX. Les seves imatges es poden veure al centre KBr fins al 6 de setembre.
La influència de Minor White en la fotografia estatunidenca
Fundador de la revista Aperture, Minor White (Minneapolis, 1908 – Boston, 1976) és una figura complexa i la seva influència es desplega tant en els àmbits acadèmic i museístic, com en l’editorial i el comercial. Per a ell, la imatge fotogràfica era un espai d’autoconeixement i transformació espiritual, reflex de l’experiència interior.
Parc Nacional de Grand Teton, Wyoming (1959). © Trustees of Princeton University
Aquesta és la primera gran retrospectiva sobre Minor White que es pot veure a Europa i ofereix una panoràmica de les seves etapes més destacades. Una de les característiques que la defineixen és la presentació de les imatges fixes com a seqüències. Les sèries estan dividides en quatre seccions, des del pictorialisme inicial a una fotografia de gran virtuosisme formal i una exploració molt més personal. En la selecció no hi falten alguns dels temes principals en el seu treball: la natura, el paisatge, el retrat i el nu masculí.
Mark Adams, de Cinquena Seqüència / Retrat d’home jove com a actor (1950). © Trustees of Princeton University
La mirada amateur de Joaquín Tusquets de Cabirol també s’impregna dels debats que travessen la fotografia com a constructora de coneixement. En el seu cas, també migra del pictorialisme a una fotografia més personal i compromesa, que busca l’experimentació i la puresa formal.
En el seu cas ho fa allunyat dels circuits museístics, però també contribueix a la representació de la quotidianitat com a relat històric i social.
De Tusquets de Cabirol destaquen les escenes del litoral barceloní i l’entorn rural, que posen la vida quotidiana al centre, com a testimonis d’una època. És per això que tenen també un valor documental en el context de la Catalunya de postguerra.
