L’informe del Museu Nacional d’Art de Catalunya no ha convençut la jutgessa d’Osca: les pintures han de tornar a la sala capitular del monestir de Vilanova de Sixena abans de la primavera que ve. La resolució també inclou les mesures que hauran d’emprendre tant el Govern aragonès com l’MNAC per fer efectiu el trasllat.
S’acaben les opcions
La jutgessa Rocío Pilar Vargas, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 d’Osca, ha dictat l’ordre d’execució definitiva de la sentència del 2016 que determinava que les pintures de Sixena havien de tornar al seu lloc d’origen. Fa dos mesos, el Tribunal Suprem va confirmar aquesta mateixa sentència i va tancar la porta a posteriors recursos per part del MNAC. Davant de les incerteses que el trasllat generava, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va adreçar un escrit als jutjats d’Osca per manifestar la seva voluntat d’acomplir un mandat que ja era ferm, però va assenyalar les dificultats tècniques i de conservació que implica.
Tot i així, la jutgessa de Primera Instància d’Osca ha decretat un termini de set mesos per executar les obres del trasllat, un termini que coincideix amb el que ja havia marcat el Govern aragonès, si bé ha obert la porta que el MNAC plantegi un calendari alternatiu en els propers 10 dies. La jutgessa també ha resolt que els tècnics designats pel govern de l’Aragó puguin romandre a les sales on hi ha les pintures, a porta tancada i tot el temps que ho necessitin, i que tinguin accés a la documentació relativa a les obres i a la conservació mediambiental que estigui en mans del MNAC.
Quins són els riscos per a les pintures de Sixena?
En declaracions a betevé, l’historiador de l’art i exconservador del Museu de Lleida Alberto Velasco va avisar del patiment dels frescos de Sixena per aquesta decisió judicial: “Les pintures de Sixena són unes teles que estan muntades sobre un bastidors, però no han explicat si el que volen fer és agafar aquests bastidors i adaptar-los a les arcades arquitectòniques. Si volen fer això, no podran perquè les dimensions són diferents. Tampoc han explicat si les volen adherir a les parets. Això seria una bestiesa. En el moment en què es vulguin desmuntar els bastidors, les pintures poden quedar a les seves mans”.
Més enllà de les dificultats del trasllat, els grans riscos tenen a veure amb la conservació, que es faria en un monestir construït sobre una llacuna i, per tant, en un entorn molt humit. “Els danys que poden aparèixer són dos: despreniment de la superfície pictòrica, pels canvis en la temperatura i la humitat, o fongs, com a conseqüència d’una temperatura no adequada o estable”, assenyala Velasco.
