Més de 60.000 imatges revisades, històries dures i un procés exigent. Així descriu Sílvia Omedes, membre del jurat del World Press Photo, l’edició d’enguany d’un dels concursos de fotoperiodisme més prestigiosos del món.
“Hem estat un mes i mig concentrats els membres del jurat de tot el món, mirant més de 60.000 imatges, moltes de molt dures”, explica. Segons Omedes, la dificultat augmenta en les fases finals: “La qualitat de les fotos és altíssima i la importància de les històries també”.
Imatges que ens interpel·len
Per Omedes, una fotografia guanyadora ha de complir tres criteris essencials: ser informativa, tenir força expressiva i impacte visual. Però destaca un tercer element clau: “El jurat ha estat buscant sobretot que la fotografia ens interrogui, que ens plantegi preguntes i ens ampliï la informació que rebem diàriament”.
En aquest sentit, subratlla el paper del concurs com a plataforma per a fotògrafs independents: “Hi ha molts freelance que veuen en el World Press Photo una oportunitat per difondre històries desconegudes”.
Els grans temes globals
El concurs reflecteix les tensions i problemàtiques del món contemporani. “Sempre hi ha temes vinculats al canvi climàtic, que afecta tot el planeta, i conflictes com Ucraïna o Gaza”, assenyala.
Tanmateix, una de les novetats més destacades és la diversitat de mirades: “Amb la nova estratègia de tenir jurats de tot el món, hem trobat moltes petites històries que funcionen com a grans metàfores de problemes globals”.
Omedes ho resumeix de manera contundent: “El World Press Photo no és un passeig feliç, sinó un testimoni molt clar del que està passant avui al món”.
Fotoperiodisme per entendre la realitat
Més enllà del premi, Omedes reivindica la funció social del fotoperiodisme: “El bon fotoperiodisme ens converteix en ciutadans més conscients i crítics”. I afegeix: “Ens permet veure allò que està passant i que no sempre tenim oportunitat de veure”.
Els tres fotògrafs espanyols premiats
Entre els guardonats, destaquen tres fotògrafs espanyols amb projectes molt diferents:
- Brais Lorenzo, d’Ourense, ha estat reconegut pel seu treball de més d’una dècada documentant els incendis a Galícia. “És un premi a tota una carrera i a un compromís altíssim amb la seva terra”, afirma Omedes. Aquest any, recorda, a Espanya s’han cremat prop de 200.000 hectàrees.
- Luis Tato, originari de Ciudad Real i establert a Kenya, ha captat amb gran proximitat les protestes de la generació Z. “Té una narrativa molt potent i aconsegueix posar l’espectador dins dels fets”, destaca.
- Diego Ibarra, de Saragossa i resident al Líban, ha estat premiat per un projecte que documenta com les guerres afecten els joves en nou països. “Posa la lupa en els grans perdedors dels conflictes: els nens i el seu futur”, subratlla.
Una professió en risc
Finalment, Omedes alerta sobre la perillositat creixent de la professió: “Avui ser fotoperiodista en zones de conflicte és un objectiu militar”. Recorda que només a la guerra de Gaza han mort 180 periodistes. “Ser fotoperiodista vol dir estar en risc 24 hores. Hem de valorar la feina que fan: són els nostres ulls”, conclou.
En espera del gran guanyador
El 23 d’abril es donarà a conèixer la fotografia guanyadora absoluta del World Press Photo 2025, escollida entre les imatges premiades.
