El músic i creador de contingut en català Julen va començar a guanyar adeptes just després de la pandèmia amb una sèrie de vídeos en què demanava als seguidors que proposessin temàtiques i ell n’inventava cançons a l’estil d’alguns dels artistes més reconeguts de l’escena catalana. La seva proposta no va trigar a fer-se viral i, encara ara, continua sumant milers de partidaris a les xarxes socials. La diferència, però, és que ara també té música pròpia. El més nou: l’EP ‘Amor (o potser no)‘, en què col·labora Miki Nuñez en el tema M’he enamorat.
De Bilbao a Barcelona
Julen va néixer a Bilbao i per això sent que Barcelona és la seva “segona casa“. “Un record molt dolç és al Parc de Glòries, celebrant un aniversari. I un altre va ser el meu primer concert a la Nau“, ens explica.
Quan se li ha preguntat pel record més agre, no ho dubta: “Qualsevol situació que estigui interrompuda per turistes és agre“, assegura. Quan ho diu, es nota que ho viu sovint i especialment en aquesta època de l’any “som al cor de la ciutat i ara, a l’estiu, és terrorífic”.
“Qualsevol situació que estigui interrompuda per turistes és agre”
La cultura té un paper clau
Com a bon amant de l’art, reconeix que el que més troba a faltar quan no és a Barcelona és “tenir tan a prop la cultura i l’art. És una cosa que m’encanta d’aquesta ciutat. Està súper a l’abast: exposicions, teatre, concerts… és meravellós!”. Per ell el pla perfecte és “cinema i sopar. És un bàsic que em recorda molt a plans adolescents, però qualsevol dimecres, dia de l’espectador, anar al cine i després a sopar em sembla un gran pla. No cal res més”, assegura el músic. Afegeix que té un parell de sales preferides: “El Balmes, en versió original, i el Phenomena”.
On sempre torna és “a casa la mare, ni que sigui a agafar uns tàpers”, diu en to de broma. I una altra parada obligada és a la granja Armengol, “a comprar iogurt”. Assegura que, si fos per ell, en compraria cada dia. Aquest és el comerç que mai el falla, juntament amb “la floristeria de confiança del barri, entre el Clot i la Sagrada Família”. Reconeix que li encanten les plantes tot i que és un desastre cuidant-les. “No hi tinc res en contra, però les mato totes, i m’encanta perquè allà m’assessoren i em fan de ‘psicòlegs plantils‘, és meravellós”. I, pel que diu, li funciona.
Si pogués ho canviaria…
Si s’ha de quedar amb un barri, un temps enrere hauria triat Sant Antoni, però “cada cop és més complicat estar-hi tranquil”. Per això ara escull el Clot, on, segons explica, “últimament hi faig bons passejos”. Com tants barcelonins, està cansat de l’excés de turisme, per això si pogués canviar alguna cosa de Barcelona seria “tot allò relacionat amb els problemes d’habitatge i la gentrificació“, diu contundent.
Malgrat tot, continua reivindicant Sant Jordi com el millor dia per tenir una cita. “És un tòpic, però Barcelona segueix sent tan increïble aquest dia que qualsevol cita pot funcionar. Especialment si vas una mica als afores, és a dir, no davant de la Casa Batlló”. Ho diu tan convençut que sembla que en recordi alguna en particular, però no és el cas. Recorda una a la Barceloneta, “de les primeres”, i riu perquè assegura que “ara mateix és l’últim lloc on tindria una cita“. Tot i això, aquesta no va ser la pitjor, ho va ser una “durant les festes de Gràcia, perquè m’esperava un lloc meravellós per tenir una cita, però a la nit estava impossible, evidentment tot gentrificadíssim i amb molta suor!”.
