compartir
Entre 1943 i 1945, més de 80.000 refugiats van travessar els Pirineus fugint dels nazis. La nova pel·lícula de Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia, parteix d’aquesta dada per construir una ficció que posa el focus en aquell període. Frontera segueix un administrador de duanes, interpretat per Miki Esparbé, que rep l’ordre de tancar el pas fronterer. “Dialoga molt amb el present, perquè avui dia també hi ha gent que fuig de la fam o de la guerra”, ha explicat Colell a La brama.
“En els moments complicats, hi ha persones que ajuden incondicionalment; d’altres que volen entregar els jueus als nazis; i d’altres que, simplement, miren cap a un altre costat”. Per la presidenta de l’Acadèmia, la pel·lícula ressona constantment amb l’actualitat. Frontera és un thriller històric ambientat el 1943 al Pallars, a tocar de la frontera francesa, però explica una història que podria passar avui en moltes altres fronteres del món.
Un dream team del cinema català
La pel·lícula compta amb un dream team del cinema català, en paraules de la directora: Maria Molins, Miki Esparbé, Bruna Cusí, Pepa López o Jordi Sànchez. I també és el primer film d’època de Colell, un fet que l’ha obligada a treballar més a prop dels departaments de vestuari, art i producció. “Un director és com un director d’orquestra. Has de donar llibertat als instrumentistes, els has d’indicar, però deixar fer”, reflexiona Colell.
Les dones són motor d’acció
Una idea que ja era present al guió, però que la directora assegura que ha volgut potenciar és sobre les dones. “Les dones de la pel·lícula són les que prenen les decisions importants, les que prenen partit, les resolutives; decisions que ajuden a avançar la història”, ha explicat. I hi afegeix: “Era una pel·lícula masculina, amb protagonistes homes, però he aconseguit donar-li la volta, perquè sempre miro les històries molt en femení“.
La presència de personatges femenins amb pes és una constant en la trajectòria de Judith Colell. Entre les seves pel·lícules més destacades hi ha Elisa K i 15 hores.
“Penso que un home hauria tingut més pressupost”
Segons Dones Visuals, les pel·lícules amb lideratge femení tenen de mitjana un pressupost un 40 % inferior a la resta. En aquest sentit, Colell reconeix que Frontera és gairebé una anomalia. “És cert que les dones no arribem al 50 % com a directores, guionistes o productores, i que els nostres pressupostos són més baixos. Penso que un home hauria tingut més pressupost”, afirma.
Quan Judith Colell va començar era una de les poques directores de cinema a Catalunya: “Mai he tingut la sensació de tenir problemes per ser dona, però clarament a les dones ens ha costat més fer una carrera, liderar projectes, les dades són clares”.
Judith Colell presenta Frontera als Gaudí durant la seva presidència: “És estrany, un any molt brillant; de pel·lícules, n’hi ha de boníssimes. Em fa molt feliç com a presidenta. Com a directora, penso que és un any molt complicat”. Els darrers dies, 600 acadèmics han votat les diferents pel·lícules candidates i dimarts vinent sabrem qui són els nominats finals.
