La Virreina Centre de la Imatge ha presentat aquest divendres dues exposicions que, tot i ser independents i d’estètiques ben diferents, permeten conèixer una mica més dels seus autors. Una és “Vuit”, de Frederic Amat, que ens descobreix una petita part dels profunds diàlegs, artístics i plàstics, que ha mantingut amb grans noms de la literatura com J. V. Foix, Octavio Paz i Mark Strand. L’altra és “Declaració d’amor a Lenin”, de Juana Dolores Romero Casanova. És la seva primera exposició institucional i proposa un treball amb un alt component autobiogràfic en què reivindica la insolència. Les dues exposicions són gratuïtes i es poden veure fins a l’1 de novembre del 2026.
Diàlegs artístics i d’amistat
La Sala 0 de La Virreina obre una finestra a un univers d’una gran riquesa plàstica i experimental a través dels diàlegs artístics, i també d’amistat, que Frederic Amat manté amb vuit grans poetes: J. V. Foix, Mark Strand, Octavio Paz, Chantal Maillard, Juan Benet, Guillermo Cabrera Infante, Lawrence Ferlinguetti i Juan Goytisolo.
L’artista, que dona tot el mèrit al comissari Valentín Roma per la selecció de treballs, afirma que ell ha estat només el missatger, “missatger de l’amistat i de la poesia”, i reconeix que per a ell ha estat un privilegi treballar al costat d’aquests grans autors, entre d’altres, amb qui l’ha unit també l’amistat:
“El meu privilegi ha sigut fer de traductor o interlocutor amb la seva obra”.
En les diferents col·laboracions, Amat desplega un extraordinari ventall de propostes, des de més fílmiques a gravats i edicions molt acurades.
Amor i odi
Juana Dolores Romero Casanova, també amb el comissariat de Valentín Roma, arriba a La Virreina amb el que és la seva primera exposició individual en una institució. L’artista mostra el seu imaginari revolucionari i íntim a través d’instal·lacions i un film produït expressament per a la mostra i que duu el mateix títol, Declaració d’amor a Lenin. L’artista explica que en aquesta exposició ha “pogut ser” i disposar del pressupost i l’acompanyament per fer l’obra que volia.
Aquesta exposició, afirma, “va sobre l’amor i en defensa de l’odi de classe”, ja que per ella “per estimar un ha de saber què odia”. I en aquest acte de rebel·lia que és declarar l’amor —una mostra del sentimentalisme burgès— a un revolucionari, Juana Dolores reivindica també el dret, sobretot de les dones, al ressentiment, el rancor i la insolència.
La seva proposta té molt de confessió, amb la mostra de l’àlbum familiar i les seves lectures i líders revolucionaris de referència.
