Josep Maria Pou: “S’ha de separar jueus d’israelians”

L’actor barceloní Josep Maria Pou es posa en la pell de l’escriptor Roald Dahl, conegut per títols com Charlie i la fàbrica de xocolata o Matilda. Un dia, Dahl va escriure en un diari que “mai una raça havia passat tan ràpidament de ser víctimes a assassins bàrbars”. Els llibreters volien retirar els seus llibres i els mitjans el van titllar d‘antisemita. Era l’any 1983, i Israel havia envaït el Líban, provocant nombroses víctimes civils. Han passat 40 anys, però el genocidi a Palestina fa que la història ressoni especialment aquests dies.

Aquesta és la història que explica l’espectacle Gegant, que es pot veure al Teatre Romea fins al 2 de novembre, i en què Josep Maria Pou interpreta Roald Dahl. L’actor ha passat per La brama per comprendre Dahl i la llibertat d’opinió: “Era una persona d’una certa extravagància; feia 1,95 m, tenia la mobilitat reduïda per les ferides de guerra i era un home sense filtre, que sempre deia el que pensava, molestés a qui molestés”, explica Pou.

Josep Maria Pou reconeix que els jueus s’han guanyat el paper de víctimes i “ho són de veritat”, però considera que ara “s’han convertit en botxins”. Tot i això, demana matisar: “Hi ha molta gent fora d’Israel que no hi està d’acord, però injustament estem culpant tot el poble jueu. S’ha de separar jueus d’israelians.”

L’obra se centra en aquest breu moment de la vida de l’escriptor, però podria haver estat qualsevol altre. Roald Dahl havia estat pilot de combat de jove i va entrar en guerra per alliberar els jueus de l’Alemanya nazi, però el van derrotar dues vegades, fet que el va deixar greument ferit. Després va iniciar una carrera diplomàtica i, finalment, es va dedicar a l’escriptura, convertint-se en un dels noms més rellevants de les lletres britàniques del segle XX.

Pou, un gegant a l’escenari i a la vida

Al llarg de la seva carrera, Josep Maria Pou ha demostrat ser un gegant a l’escenari, i, a més, també mesura 1,95 metres, com Roald Dahl. “No he tingut mai cap complex. Als anys setanta, veure un noi de 19 o 20 anys tan alt era excepcional; la gent em mirava amb una certa curiositat”, recorda l’actor.

L’actor reconeix que tots els personatges que ha interpretat al llarg de la seva carrera li han deixat alguna cosa: “La suma et va fent millor persona. Crec que seria una altra persona si no hagués passat per dins d’aquests grans personatges.”

El perfil de Josep Maria Pou

Amb més de 50 anys de carrera a sobre, l’ascendent de Josep Maria Pou i Serra sobre els escenaris de casa nostra és, realment, gegantí. Nascut a Mollet del Vallès, va marxar a Madrid de ben jove per estudiar arts escèniques. Ben aviat es va convertir en una presència imprescindible i inconfusible tant al cinema com a la televisió i, especialment, al teatre. 

Amb ell hem inaugurat el TNC tot portant Àngels a Amèrica, ens hem atansat al Celobert que emmarca una complicada relació sentimental, hem entès la distància que separa l’amic de l’amat en una pantalla de cinema i hem clamat Justícia a una societat corrupta. 

Intèrpret versàtil, Josep Maria Pou s’ha especialitzat en personatges carismàtics i contundents, a mig camí entre la follia del Rei Lear, la saviesa de Sòcrates i la perseverança de Ciceró, i ha desenvolupat una carrera com a director que ens ha portat a preguntar-nos per una cabra anomenada Sylvia i ens ha mostrat les misèries que afloren en una família benestant quan, una nit, Truca un inspector. Ara, després de resar un Parenostre pels polítics més qüestionables, es posa en la pell de tot un Gegant.