Josep Maria Colomer, politòleg i economista, ha escrit una vintena de llibres i de més de 200 articles al llarg de la seva extensa carrera professional com a docent i investigador. Colomer publica ara En busca de Nuncajamás, un recull de cròniques escrites per ell mateix gràcies als seus viatges i estades durant dècades arreu d’una quinzena de països de quatre continents diferents.
El primer llibre no acadèmic del professor
En busca de Nuncajamás, publicat a l’editorial Anagrama, és el primer llibre signat per Josep M. Colomer que no és estrictament acadèmic. El text inclou algunes de les cartes que la seva mare li va escriure des d’Amèrica quan els seus pares hi van viatjar per feina durant la dècada dels 50 i van quedar impressionats per la vida americana. Uns anys més tard, i fascinat per una traducció al català de la novel·la Peter Pan i Wendy, Colomer explica va deduir que el país de Mai Més era en realitat Nord Amèrica. Un indret farcit d’indis amb plomes i pirates del Carib, ha dit al betevé directe el politòleg, que al seu llibre afirma que els Estats Units són el “nucli del món”.
Anys de recerca i retrobament amb les llibertats
En les seves cròniques Colomer repassa etapes de la història recent des de meitat del segle XX i fins a l’actualitat. Destaca el final de la dictadura franquista d’Espanya, quan encara s’intervenien telèfons, les grans reunions estaven prohibides i la policia entrava a les universitats. Pel que fa a l’etapa de la transició parla, entre d’altres, de les manifestacions de Barcelona del 1976 en què, amb el lema “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”, la població civil va sortir massivament i, per primer cop, al carrer.
I fa una menció especial a una reunió prèvia al referèndum en què una trentena de personalitats polítiques van debatre sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN. El politòleg explica que en aquella trobada hi havia alguns futurs ministres; Giorgio Napolitano, que seria, dècades més tard, president d’Itàlia; o Javier Solana, que amb els anys va esdevenir secretari general de l’aliança atlàntica. “En un moment en què ja hi havia un gran antiamericanisme, el que ens va quedar clar és que l’entrada a l’OTAN ens garantiria l’estabilitat i la durabilitat de la recent estrenada democràcia”, ha explicat Josep M. Colomer.
Els Estats Units, el miratge del país somiat
El llibre reserva uns quants capítols per parlar del sistema polític nord-americà. Es fan referències als expresidents més recents i es relata com algunes de les decisions polítiques preses des del fi de la Guerra Freda han marcat inevitablement la història mundial contemporània. Colomer defineix el primer mandat de Trump com “un malson de quatre anys” i compara el triomf de Biden el 2020 com el retorn a la “llibertat”.
Quant a l’actualitat política nord-americana actual, el politòleg català afirma que la política interior dels Estats Units en aquesta segona era Trump està començant a fracassar. En canvi, diu, la política exterior sembla que sí que tindrà repercussions per a Europa. Això sí, tranquil·litza el politòleg, en un sentit menys negatiu de l’esperat. Colomer anima la Unió Europea a acceptar el rumb polític nord-americà com un desafiament i intentar crear una Europa amb la mateixa fortalesa que la Xina o Rússia.
