Rostre multitud guinovart 2000

Josep Ginovart va començar pintant parets al taller familiar i el contacte amb l’ofici de pintor li va despertar l’expressió artística. Es va formar a l’Escola de Mestres Pintors i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, ​​i el 1953 va marxar a París amb una beca de l’estat francès.

De retorn a Catalunya, el 1954 va fundar, juntament amb altres artistes com Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, el grup Taüll, que aglutinava l’avantguarda pictòrica.

Acció escultòrica al Poble Espanyol

L’artista plàstic Josep Guinovart ens explicava la instal·lació del grup escultòric ‘Contorn-entorn’ al Poble Espanyol. Una acció que es va fer al novembre del 2000 i que recull aquest reportatge del programa de betevé ‘Un rostre entre la multitud’.

Guinovart entenia el procés creatiu com un “procés iniciàtic d’il·lusió i desitjos, que un cop es plasma en un llenç dona pas a una etapa d’angoixa i incertesa, per passar a la fase final de l’acabament de l’obra que provoca sensació de fracàs, perquè la il·lusió sempre va molt més enllà de la realitat”, assegura l’artista plàstic.

Per això Guinovart assegura que l’artista ha d’estar arrelat al seu moment, als valors ètics, a la política, a la societat.

El pintor és una esponja de tot el que l’envolta i és un transmissor d’aquestes situacions. És una espècie de mèdium, per altra part el pintor el conforma l’espectador…No hi ha pintura si no hi ha mirada.” ”
Josep Guinovart, artista plàstic

Artista polifacètic

Gravat, dibuix, cartellisme, pintura, escultura, escenografies teatrals i tapís formen part d’una primera etapa figurativa. A partir del 1957 va practicar l’abstracció pictòrica amb obres de gran format, una clara intenció en l’ús d’elements en tres dimensions, lluny de l’art convencional. Són obres pròximes a l’assemblatge en què utilitzava bidons i fustes cremades fins a caixes i material de rebuig. Al cap dels anys va reprendre el traç del dibuix que ja havia utilitzat inicialment, delimitant zones de color a la tela o traçant cal·ligrafies.
L’informalisme de Guinovart va incorporar la presència del paisatge mediterrani, suggerit mitjançant tons blaus i ocres càlids, i altres elements que evoquen el camp i la terra amb els colors ocres càlids de l’Urgell. També va realitzar obres amb una acusada implicació social i política.

Exposició antològica a La Pedrera al 2002

Des de finals dels anys 50, Guinovart va dur a terme una intensa activitat expositiva. Cal destacar les antològiques que van tenir lloc al Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (1990) i La Pedrera de Barcelona (2002). Precisament sobre aquesta exposició a La Pedrera el va entrevistar Joan Barril per parlar de la seva trajectòria.

Guinovart es defineix com un treballador incansable de l’art que mai no va aconseguir l’èxit total, i per això ha pogut començar de nou cada dia.

Jugar-se-la és la clau de la creativitat, d’aquí ve que mai arribes del tot, és la llei del desig, és el bosc que persegueix el conill i no l’atrapa mai.””
Josep Guinovart, artista plàstic

L’any 2019 la Fundació Vila Cassas va retre homenatge a l’artista durant l’Any Guinovart amb una retrospectiva de la seva obra.

El llegat

Josep Guinovart va morir el 12 desembre del 2007. La seva obra la trobem en moltes col·leccions, com les del Museu Reina Sofia de Madrid, el Kunstmuseum Bochum d’Alemanya, el Museu d’Art Modern de Mèxic DF, el Fine Arts Museum of Long Island a Nova York i al MACBA de Barcelona.
Guinovart va néixer a Barcelona, però el seu cor i la gran immensitat de la seva obra eren a Agramunt, on va viure de petit la Guerra Civil Espanyola, que va marcar profundament el seu art. Allà hi ha el seu centre neuràlgic, l’Espai Guinovart des del 1994, la seva obra s’exposa de manera permanent a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt .
El llegat d’un artista marcat per un cognom que ja donava pistes… i que trobem la seva empremta al carrer de Provença.