L’actor José Sacristán dirigeix i interpreta al Teatre Romea fins al 4 d’octubre El hijo de la cómica, un monòleg sobre les memòries d’infantesa i joventut del seu “mestre i amic” Fernando Fernán Gómez.
“Si alguna cosa vaig aprendre d’ell és a exercir una professió com aquesta en un país com aquest, sense caure en emmirallaments. No em puc queixar, hi ha un bon nombre de persones que s’interessen per la meva feina i em permeten fer el que vull fer, però hi ha molta joguina trencada“, ha comentat en una entrevista amb el programa La brama.
José Sacristán, que el 27 de setembre va fer 89 anys, ha dit que, de moment, no té pensaments de plegar veles: “Mentre em diverteixi i pugui seguir jugant a fer creure a l’altre que soc qui no soc, allà seguiré. Però no hi insistiré: quan no em diverteixi em quedaré a casa meva”, ha reblat contundent.
“El treball més personal”
El que Sacristán porta aquests dies a l’escenari del Romea és la primera part de les memòries de Fernán Gómez, titulades El tiempo amarillo, barrejada amb converses que recorda haver tingut amb ell, a més de “la mirada que tenia sobre l’Espanya del seu temps”.
“És el treball més personal que he fet”, ha confessat Sacristán, qui a més de dirigir l’obra i interpretar en solitari els 15 personatges que hi surten, ha escrit el text de El hijo de la cómica.
“M’autoritzo a explicar aquesta història per haver fet El viaje a ninguna parte“, ha dit José Sacristán en referència a una pel·lícula que va guanyar tres premis Goya el 1987, dirigida i protagonitzada per Fernán Gómez i en què també tenia un paper rellevant Sacristán.
És un film en què es reflecteix la vida errant dels cómicos de la legua, que antigament anaven de poble en poble oferint el seu espectacle teatral. El hijo de la cómica arrenca justament amb unes imatges d’aquella pel·lícula que Sacristán i Fernán Gómez van fer plegats.
José Sacristán a El hijo de la cómica
“Mai ha tingut pànic escènic”
Preguntat sobre si mai ha patit pànic escènic, l’intèrpret ha dit que no, malgrat que sí que manté certa “inquietud, però que no ha de ser paral·litzant“, per fer que “el que passi aquell dia [a l’escenari] ni hagi passat el dia abans ni passi l’endemà”.
“Quan surts allà has de saber que sempre corres un risc, que no pots confiar en la professionalitat ni en l’experiència, perquè això et portarà a fer bons treballs però predictibles. S’ha d’arriscar“, ha conclòs.
Alerta sobre el feixisme
José Sacristán ha volgut fer córrer la brama sobre el feixisme: “M’agradaria advertir del renéixer d’aquest monstre”, ha dit, just abans de demanar que la gent “no es deixi enganyar per aquests profetes miserables, que procurin altres veus, i que aquestes altres veus procurin tenir més autoritat de la que tenen. Està la cosa fotuda, però no perdem l’esperança”, ha reblat.
