compartir
(ACN) El doctor en biologia, professor i investigador de la Universitat de Barcelona (UB), David Bueno, ha guanyat el 57è Premi Josep Pla amb l’assaig L’art de ser humans, i l’escriptor argentí Jorge Fernández Díaz, el 81è Premi Nadal amb la novel·la El secreto de Marcial. L’obra de Bueno, que és expert en neurociència educativa, connecta la ciència amb l’humanisme, i proposa un viatge a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera de percebre el món i a nosaltres mateixos. Per la seva banda, la novel·la de Fernández Díaz és un relat de ficció familiar. Explica la història d’un escriptor que necessita entendre qui va ser el seu pare anys després de la seva mort. Les dues obres es publicaran el 5 de febrer.
Tots dos han rebut el premi durant la tradicional vetllada literària que se celebra cada 6 de gener a l’Hotel Palace de Barcelona, i que aquest any també ha tingut un moment de record per a Ana María Matute, guardonada amb el Premi Nadal l’any 1959, en el centenari del seu naixement.
Un assaig que busca arribar a la societat
Bueno ha estat investigador a Oxford i dirigeix des del 2019 la Càtedra de Neuroeducació de la UB. A L’art de ser humans, proposa descobrir com utilitzar la creativitat i el pensament crític per construir una societat més rica, plena i lliure. El premiat ha assegurat que rebre el guardó ha suposat “un impuls renovat” per continuar treballant en la seva feina. En aquest sentit, ha insistit que a través de la neurociència es pot “millorar” el sistema educatiu, afegint també que és molt important entendre com funciona el cervell.
De fet, ha opinat que una de les formes d’arribar a la societat és precisament a través de la literatura, ja que els assajos científics els llegeix una minoria. “Tenia la sensació que no arribava on havia d’arribar, que és a la societat, i per això és un assaig de divulgació”, ha dit, “que està destinat a qualsevol persona interessada a entendre com el cervell processa les arts”.
La relació amb un pare que no sabia comunicar
Pel que fa al Premi Nadal, Fernández Díaz torna a l’univers del relat de ficció familiar després que el 2003 publiqués Mama. Ara, explica la història d’un escriptor que necessita entendre qui va ser el seu pare, Marcial Fernández, anys després de la seva mort.
L’argentí ha dit que el seu pare pertanyia a una generació d’homes que “no podien comunicar-se amb els seus fills” i que les úniques eines que va trobar per fer-ho van ser les pel·lícules de Hollywood, en aquella època en blanc i negre. Fernández Díaz ha apuntat que la relació amb el seu progenitor va ser molt convulsa i que, fins i tot, van estar diversos anys sense parlar-se. També que el seu pare no va veure amb bons ulls que decidís fer-se escriptor, perquè relacionava la professió amb una certa “vagància”.
