La Sala Petita del TNC ha estrenat ‘La mort i la primavera’, versió escènica de la novel·la pòstuma homònima de Mercè Rodoreda. N’ha fet l’adaptació i l’ha dirigit Joan Ollé, que anteriorment ja havia dut al teatre ‘La plaça del Diamant’, la narració més coneguda de l’autora. Francesc Colomer, Sara Morera, Rosa Renom, Pepo Blasco i Joan Anguera en són els intèrprets. ‘La mort i la primavera’ és una novel·la poc coneguda de Mercè Rodoreda, de la qual fa dos anys es va fer una reedició. Mercè Rodoreda la va deixar inacabada, tot i que les diverses parts escrites es van relligar per ser publicades en dues ocasions, el 1986 i el 1997. L’obra teatral es basa en la del 86, editada per Núria Folch, vídua de Joan Sales (l’autor d”Incerta glòria’), que abans havia editat ‘La plaça del Diamant’.

Novel·la autobiogràfica?

Procliu a adaptar relats no teatrals, Joan Ollé s’atreveix amb la més estranya de les narracions de Mercè Rodoreda. Atemporal, se situa en un poble indeterminat on els habitants només mengen carn i greix de cavall, es fan sacrificis humans i els cossos s’enterren als troncs dels arbres. Rodoreda va dir que era la seva novel·la més autobiogràfica, cosa que s’ha d’entendre en un sentit metafòric. La història és la d’un món cruel i dolorós com el que li va tocar viure a la seva parella, Armand Obiols, obligat a treballar en la deportació de presos des de la França ocupada cap als camps d’extermini nazis. Anàlogament, que el protagonista de ‘La mort i la primavera’ cometi incest amb la seva madrastra remet al casament de Rodoreda, quan tenia 20 anys, amb el seu oncle.