És 'L'esperança del condemnat a mort'. Un tríptic que Miró va acabar de pintar l'endemà de l'execució de Salvador Puig Antich, l'any 1974, i una de les peces que ha recuperat la Fundació per a l'exposició permanent. La mostra proposa un recorregut per 150 obres de l'artista que s'han rebuicat i ara reposen a les sales que van dissenyar l'arquitecte Sert i el pintor per acollir-les. ROSA MARIA MALET, directora de la Fundació Miró "Proposem doncs que el públic que ja coneix Miró prengui consciència de la riquesa de la seva obra i de la sort que és tenir una institució com la nostra, a la qual Miró va regalar una col·lecció com la que va regalar. Voldríem que qui ni el coneix, el descobreixi, i que l'acadèmic l'estudiï." Aquesta sèrie de litografies sobre Barcelona també forma part de les noves incorporacions. Són 50 estampes que retraten la violència de la Guerra Civil Espanyola i que, a partir de demà, ja es podran veure a l'edifici de Montjuïc.

La incorporació de més obres cedides per la família Miró i de la col·lecció de l’empresari japonès Kazumasa Katsuta ha dut la Fundació Miró a redistribuir els seus espais: la col·lecció permanent recupera en bona part la disposició que el mateix Miró va idear fa 40 anys amb l’arquitecte de l’edifici, Josep Maria Sert, mentre que les noves exposicions temporals ocuparan a partir del juny els espais on ara hi havia la col·lecció permanent.

El canvi més important és la reubicació de les obres de Miró, moltes de les quals tornen al seu espai original. Es tracta d’una zona que va dissenyar expressament l’arquitecte Josep Lluís Sert, en col·laboració amb el mateix Miró. És un recorregut per diverses sales, dues en forma d’absis o capella per acollir els grans tríptics de Miró. La Fundació té tres dels cinc tríptics de gran format que va crear l’artista, com el minimalista ‘Solitari’ o el ‘Condemnat a mort’, que Miró va acabar justament l’endemà de l’assassinat de Puig Antich. En un altre espai diàfan es mostra la col·lecció completa de 50 litografies que Miró va dedicar a Barcelona, de les quals només se’n van imprimir cinc exemplars.

Algunes de les escultures són ara més a prop del jardí. La directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, explica que “hem volgut recuperar el contacte entre l’art i la natura, apropant-lo a l’exterior quan és possible”. Malet també adverteix que, atès que ens trobem en un clima mediterrani, la llum solar és intensa i també pot resultar nociva per a algunes obres, especialment aquelles que estan fetes amb paper, que s’han ubicat als racons amb més ombra o bé protegides de la radiació solar directa. En total, han canviat d’ubicació un total de 150 obres, que ocupen espai de 1.500 metres quadrats aproximadament. Per fer aquest canvi, s’ha disposat d’un pressupost de 900.000 euros.

Tot plegat serveix també per celebrar el 40è aniversari de la Fundació Miró, amb el lema “Col·lecció Joan Miró. Fes-te-la teva!”. Amb aquest títol, la Fundació ha editat un àlbum de cromos que permet que els visitant “s’endugui les obres a casa i es faci la seva pròpia col·lecció”. No tots els cromos s’aconsegueixen a la Fundació, així que recopilar-los és també una manera de jugar amb l’obra de Miró i apropar-la al públic.

Les exposicions temporals, que fins ara ocupaven els espais on s’ha ubicat de nou la col·lecció permanent, tornaran a obrir-se a partir del mes de juny en un altre espai: s’inauguraran amb l’exposició d’Ignasi Aballí, que és el guanyador del darrer premi Joan Miró.