Des que els admiradors de Maragall van plantar aquest arbre, són moltes les persones que any rere any s’acosten al cementiri a recitar algun dels versos del poeta català per tal de retre-li homenatge i mantenir viu el seu record. L’ametller, tal i com apunta el nét Pere Maragall, era per al poeta una icona de la joventut, de la renovació de cada any i d’una promesa de futur. “El motiu de l’ametller escau molt al poeta perquè ell mateix era una persona físicament fràgil però que tenia una veu que encara ens arriba avui. Tenia una força com la dels ametllers, que són capaços de florir a l’hivern”, ha afegit Pere Maragall.

“Així jo declararia l’ametller arbre de la llibertat nostra; i la seva flor, flor nacional. Ja sé que un altre dia em vaig proposar una altra: la ginesta. Però, què hi fa? En tindrem dues. I de flors mai n’hi ha prou en l’esperit d’un poble.”
Joan Maragall, ‘Ja hi som’, de ‘El pas de l’any’

Aquest diumenge, el Quartet I Tremanti i la Coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, amb la col·laboració de pares i mares dels joves cantaires, s’han afegit a la Festa de l’ametller florit tot interpretant un repertori de poesies musicades de Maragall. La directora de la coral dels Lluïsos de Gràcia, Marta Cordomí, ha assegurat estar molt satisfeta amb el resultat final de l’acte i ha afegit que “la música va lligada a la paraula” i que si la paraula ve de Maragall “és un honor recitar-la”.

Els cors han musicalitzat alguns dels poemes més coneguts del difunt escriptor. Per acabar, joves i grans han interpretat el ‘Cant de la Senyera’, al que s’hi han afegit molts dels assistents, inclòs Pasqual Maragall, nét del poeta, que ha tornat a ser el protagonista de l’acte.