El sarrianenc d’adopció Joan Lluís Garcia és el pregoner de la Festa Major de Sarrià d’aquest any, que comença aquest divendres. Nascut a Esplugues i periodista de professió —és el cap d’Esports de RAC1— viu a Sarrià des de fa només quatre anys, però va cursar els estudis de primària i secundària al barri i ha participat en la seva vida associativa des de ben petit. Explica que el seu pregó vol desmuntar l’estereotip que Sarrià és només un barri de rics i reivindicar l’orgull del teixit associatiu d’un barri que encara se sent vila.
“Entrar a l’Esplai Movi de Sarrià em va canviar la vida”
Garcia va cursar els estudis a l’Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia i explica que quan tenia vuit anys, gràcies a uns amics de classe, va entrar a l’Esplai Movi de Sarrià. “Això és el fet diferencial i el que a mi em va canviar la vida, perquè una cosa és venir a l’escola i l’altra és venir a un esplai com és el Movi, que està absolutament integrat al barri, que és una entitat cabdal per entendre què és Sarrià i què és el ‘Sarrià que es viu i és viu‘, com diu el cartell de la festa major. Jo soc fill únic i, de cop i volta, vaig trobar que els caps de setmana podia ser el nen més feliç del món amb els monitors i els meus companys, que després han estat els amics de tota la vida“.
A més, explica que el Movi va ser la seva porta d’entrada a Sarrià: “Una vegada hi entres, et porta a altres activitats, a jugar futbol al CP, a fer manualitats al Traç, a fer música a l’Antàrtida… i d’un lloc saltes als altres perquè, en el fons, aquí ens coneixem tots”.
“Major de Sarrià, la millor xarxa social”
Fa quatre anys el Joan Lluís Garcia va patir un accident greu de moto anant cap a la feina, en què es va trencar el maluc, la clavícula i totes les costelles d’un costat, entre altres coses. “Gràcies a la sanitat pública que tenim en aquest país em van salvar la vida a l’Hospital Clínic i per sort me’n vaig sortir bé, sense seqüeles, tot i que el procés va ser llarg i complicat”, explica. I ressalta que en té un bon record per tot el suport que va tenir. “Quan vaig arribar a casa després de mesos d’estar a l’hospital, volia tornar aquestes mostres d’afecte a tota la gent que m’havia escrit i vaig pensar: ‘Ara que estic de baixa vaig una tarda al carrer Major i m’assec a un dels seients que hi ha, m’hi estic un parell o tres d’hores, i així veuré passar tothom i no em caldrà quedar amb la gent’. I així va ser: vaig seure al carrer Major i, com si fos la reina d’Anglaterra, anava passant la gent, atrafegats amunt i avall, i això demostra que el carrer Major de Sarrià és la millor xarxa social“.
L’habitatge, un repte també a Sarrià
Garcia creu que un dels reptes de futur que té Sarrià és l’habitatge, com a la resta de Barcelona i del país. “A mi em preocupa moltíssim de quina manera s’expulsa els veïns de tota la vida del barri, perquè són els que han participat d’una manera activa en la vida col·lectiva i associativa de la vila, i tinc por que aquesta expulsió de veïns passi factura d’una manera irreversible a una vila com és Sarrià”.
“Per festa major volem anar a dormir a les tres, com la resta de barcelonins”
La Batalla per Sarrià és una de les iniciatives que li agrada més a Garcia de la Festa Major, juntament amb la Baixada de carros i els concerts. El que no li agrada, però, és que la Festa Major de Sarrià hagi d’acabar a les dues de la matinada, en comptes de les tres, com altres festes majors de Barcelona. “Que ens facin plegar una hora abans ho trobo absolutament injust, com si no sabéssim ser responsables. Crec que Sarrià pot tenir una festa major fins a les tres de la matinada i no passa absolutament res”.
