(ACN) Joan Dausà publica aquest divendres el seu quart disc, ‘Ho tenim tot’ (Promo Arts Music), amb una sèrie de cançons creades durant la pandèmia. Només la peça que dona nom a l’àlbum és prèvia al coronavirus. Dausà ha volgut fer un disc “intens”, per potenciar l’emoció, ja sigui de la tristesa o la lluminositat de les lletres.
“Ho tenim tot” no és el disc “festiu” que volia fer inicialment Dausà, abans de la pandèmia. El to de les cançons ha virat més cap a l'”èpica”, la “reivindicació” i la “celebració” de l’ara i l’aquí. A la peça ‘La vida és més que això’, Dausà lamenta els que viuen “aplaudint misèries, esquivant l’amor, ignorant la mort”. La cançó, explica, és “un desig que la vida vagi més enllà de la superficialitat amb què ens la plantegem. Tinc la sensació que ens passem la vida entretenint-nos aplaudint misèries que no ens fan créixer”.
El de Sant Feliu de Llobregat ha inclòs també una última cançó que és un homenatge a la gent que no es va poder acomiadar dels seus durant la pandèmia: ‘No me’n vaig sense vosaltres’.
Intensitat musical
En consonància amb “el moment”, la producció musical del disc també ha tirat cap a l'”èpica”. “Ens n’hem anat cap a aquesta cosa intensa, lluminosa a moments, trista en d’altres, però sempre buscant l’emoció”, detalla sobre el procés de gravació i de postproducció a l’estudi dels seus col·legues Santos, Fluren i Dídac, Blind Records.
I així és com vol que sonin les cançons també en directe (el primer concert de la gira serà el 25 de novembre al Palau de la Música). Per això, la banda ha mutat una mica, aquest cop sense la violoncel·lista Núria Maynou, i amb el “punch” que aporten les guitarres, els teclats i veus de Juliane Heinemann i les guitarres del mateix Fluren a la base de baix i bateria.
Fent balanç del camí recorregut, Joan Dausà analitza la seva discografia com una evolució molt natural. ‘On seràs demà’ (2014) “no era un disc tan reflexiu”, valora, però a partir d’allà “sempre es planteja un sentit de la vida, en moltes cançons”. L’artista es refereix així als àlbums posteriors ‘La festa final’ (2016) i ‘Ara som gegants’. “Jo soc el mateix, el que ha variat és com ho plantejo quant a producció i què vull provocar en els concerts, quin recorregut emocional vull fer, això sí que ho vas modelant amb l’experiència”.
