Jaume Claret Muxart: “M’agrada pensar les pel·lícules com a utopies”

Estrenada a la Mostra de Venècia i presentada al darrer Festival de Sant Sebastià Estrany riu, de Jaume Claret Muxart. És un quadre expressionista en moviment: una road movie pel Danubi sobre el despertament sexual d’un jove i la seva imaginació sense límits. “Crec que quan imagines molt una cosa, quan la desitges molt, és tan important com una cosa real i passa a ser real”, diu el jove director.

Aquesta és la història del Dídac, un jove de 17 anys que viatja amb bicicleta pel Danubi amb la seva família. Fins aquí podria ser la història real de la vida del Jaume, que durant anys va fer aquests viatges amb la seva família, però al riu descobreix una figura misteriosa, una presència enigmàtica que desperta alguna cosa dins del Dídac.

“Tenia clar que no volia fer una pel·lícula sobre la descoberta de l’homosexualitat”, explica Claret Muxart. En una de les escenes, el Dídac respon al seu pare: “No m’agraden els nois, m’agrada el Gerard. Crec que aquesta frase marca molt com és políticament la pel·lícula”, apunta el jove director. I afegeix: “També m’agrada molt pensar els films com a utopies. M’interessa més la utopia que la distòpia i crec que és el camí per on haurien d’anar les noves generacions”.

En Dídac, un entre 800

L’equip del film va fer un càsting durant gairebé quatre mesos, pel qual van passar uns 800 nois. “El Jan Monter va aparèixer cap al 600, més o menys, i recordo que quan es va asseure a la cadira davant nostre se’ns va canviar la cara. Hi havia alguna cosa reveladora en ell, una mirada misteriosa. De fet, ell mateix sembla mostrar un misteri que no podem comprendre”.

Jaume Claret Muxart reconeix que li agrada molt treballar amb actors joves no professionals: “Els joves són molt valents, escolten molt, aporten moltes idees i són molt creatius”.

Pintar amb llum

Jaume Claret Muxart ha creat un film d’esperit expressionista, gairebé pintant paisatges gràcies a la seva militància pel cel·luloide de 16 mil·límetres, una aposta que entusiasma. “Per mi el 16 mm és com una eina, com un material. Per un pintor seria l’oli o l’aquarel·la. Crec que aporta moltes coses i no només en l’àmbit estètic”.

El Jaume va començar a escriure el guió ara fa set anys i, entre altres laboratoris, va participar en la primera residència de guions de l’Acadèmia del Cinema Català. També forma part de l’equip de Cinema en curs, un projecte que apropa el cinema a escoles i instituts a través de l’elaboració de curtmetratges. “És quan l’ego com a cineasta baixa completament” —diu. “Has d’estar atent a ells i aprens molt”.