En Jaume ha viscut des de ben petit envoltat de pianos de cua, de paret, més antics o més nous. Va començar d'aprenent en un taller que hi havia a la plaça del Sol, que va ser on es van construir els últims pianos de la ciutat. Encara recorda les bromes que es feien en aquella època. JAUME BARMONA, pianer "Vés a buscar anilina de color d'ala de mosca dormida, i els feia una gràcia, perquè es pensaven que jo m'ho creuria." Després d'aprendre l'ofici es va traslladar al seu taller, molt a prop d'on va començar. Fa més de 20 anys que es restauren, reparen o s'afinen pianos al taller Forte Piano. De fet, en Jaume explica que fa anys a la Vila de Gràcia hi havia molts artesans i cases de música. JAUME BARMONA, pianer "Una de les curiositats del nostre ofici, per exemple, és que hi havia hagut un senyor que es dedicava a fer tecles de pianos, només teclats i dius: 'pot ser que algú visqui de fer només teclats?' Doncs sí, aquell home va viure tota la vida construint teclats, reparant-los, però simplement teclats." Al taller són especialistes en pianos antics des de 1830 fins a l'actualitat i de vegades hi tenen curiositats per restaurar. JAUME BARMONA, pianer "És un piano de cua, però és un piano de cua que la tapa, el sobre aquest, s'obre al revés, perquè va ser construït per ser el piano de cua més curt del món. Tots tenen una història de construcció, del que el va fabricar, l'any que el va fabricar, quins materials, o sigui, té una història de construcció i després té una història familiar, llavors és un cúmul d'història. Els pianos estèticament són molt atractius per dins i tenen mecànica, acústica, tenen molts materials, moltes formes, és molt maco, llavors em va atreure de seguida." L'aprenent de la plaça del Sol ha acabat tenint el títol de mestre artesà i mantenint l'essència de l'ofici. Ebenisteria, fusteria, vernís, mecànica o acústica són les especialitats que s'ha de dominar en el món de la construcció de pianos. I totes són molt presents cada dia al taller Forte Piano.
