compartir
Per tercera vegada en els seus 45 anys d’història, el Documenta, el premi que atorguen conjuntament la llibreria del mateix nom i L’Altra Editorial, s’ha atorgat ex aequo a dos joves valors de les lletres catalanes. Al betevé directe hem entrevistat Inés Zurrón i Víctor Recort, que ens han vingut a presentar Un gat negre al jardí i Els crits.
Irene Zurrón i la influència de Mercè Rodoreda
Un gat negre al jardí comprèn vuit relats en què la desubicació vital i la desmitificació de la institució familiar travessen les històries. Irene Zurrón aborda la disjuntiva entre vida rural i urbana, natura i civilització, i s’allunya de la idealització bucòlica amb què les lletres catalanes han tractat, darrerament, els entorns rurals. Entre els referents que ressonen darrere els relats de l’escriptora de Palma de Mallorca hi ha la figura de Mercè Rodoreda, a qui va dedicar una tesi.
El tractament dels personatges, el punt de vista i l’aproximació a la naturalesa humana d’Un gat negre al jardí s’emparenten amb les reflexions de l’autora de La mort i la primavera. Però si Rodoreda era de Sant Gervasi, Irene Zurrón no amaga les seves arrels mallorquines i les aboca en un lèxic que juga amb el català central i amb el balear, expandint els límits expressius del llenguatge.
Víctor Recort, la paternitat i la teleescombraria
A Els crits, l’Eloi, el Milà i el Coco són tres reis destronats dels platós televisius del finals dels 90, de l’anomenada teleporqueria, que es veuen en la tessitura difícil d’haver d’amagar un cadàver. Amb aquest punt de partida, Víctor Recort retrata l’ocàs d’una època, la davallada d’un arquetipus d’estrella de la televisió que és, també, la d’una determinada masculinitat. Així, davant del frenesí violent i a la buidor existencial dels anys de plenitud de l’Eloi, Els crits ens parla, també, de la família, de l’herència que es traspassa de pares a fills i de la possibilitat, o no, de construir vincles realment transcendentals.
Construïda a mig camí entre la columna d’opinió i la crònica de successos, carregada de malenconia i sentit de l’humor, Els crits recupera l’univers de la televisió que va marcar una generació de mil·lennials com ja ho havia fet a Pont aeri, la seva novel·la anterior, i torna a apostar pel català, després d’haver debutat en castellà, l’any 2019, sota el pseudònim de Víctor Parkas.
Publicats el mes de març, les dues novetats d’Irene Zurrón i Víctor Recort renoven l’aposta del Premi Documenta per les veus joves i amb projecció de futur de les lletres catalanes, i s’afegeixen a un palmarès que inclou noms com els de Vicenç Pagès Jordà, Bel Olid, Irene Solà, Xavier Mas Craviotto, Laia Viñas i Irene Pujadas.
