L'11 de juliol de 1990 'La Vanguardia' es va fer ressò d'una manifestació que hi havia hagut el dia anterior. 500 persones contra l'obra de Subirachs amb pancartes com aquestes. L'havia convocada la revista 'Àrtics' sota el lema "Subirachs, si us plau, deixa en pau la sagrada escultura". Així, exigien a Josep Maria Subirachs que aturés la seva intervenció a la façana de la Passió. Consideraven que el seu estil expressionista fugia del que havia dissenyat Antoni Gaudí, més real. I li reclamaven el dret de tot artista, com el de Gaudí, de tenir una obra inacabada. "La Passió de la Sagrada Família però no va ser l'única obra de Subirachs que va rebre crítiques. El monument de Francesc Macià de la plaça de Catalunya tampoc va ser ben rebut per la societat del moment que creien que era lletja i fins i tot, aberrant." L'escultura de la plaça de Sant Miquel en homenatge als castellers tampoc no ha estat exempta de crítiques, per l'estètica d'aquests tubs d'acer. La configuració que va prenent l'"skyline" de la ciutat també ens deixa polèmiques. La primera, la forma cilíndrica de la Torre Agbar, o la situació de l'Hotel W aixecat molt a prop del mar. I per últim el nou edifici dels Encants, concebut com una plaça oberta amb una coberta particular i amb problemes de drenatge de l'aigua just abans d'inaugurar-se. La polèmica a edificis singulars, però, ve de lluny, des del modernisme. No hem d'oblidar que alguns van anomenar Palau de la quincalleria catalana al Palau de la Música, o les caricatures que es van fer de La Pedrera, com aquesta del setmanari satíric 'L'Esquella de la Torratxa' simulant un garatge d'avions.

Al seu dia la Torre Agbar, per la seva forma cilíndrica, i l’Hotel W, que es va edificar a primera línia del mar, cosa que el va fer visible des de tot el litoral de la ciutat, ja van aixecar algunes veus en contra. Una de les polèmiques més sonades va tenir lloc als anys 90, quan fins i tot es van convocar manifestacions contra el projecte de Subirachs per la façana de la Passió de la Sagrada Família. També hi ha hagut polèmica amb la construcció d’algunes de les escultures que decoren la ciutat, com per exemple el monument de la plaça de Sant Miquel en homenatge als castellers, que va ser molt criticat pels veïns.

El debat sobre l’estètica de les façanes, però, ve de lluny, amb més o menys rellevància. Durant el modernisme, el Palau de la Música va ser batejat popularment com “el palau de la quincalleria catalana”. La Pedrera tampoc se’n va escapar, amb caricatures que l’equiparaven amb un aparcament d’avions.