Sovint sentim a dir, fins i tot entre els mateixos catalanoparlants, que no hi ha insults en català ni renecs prou interessants ni contundents. No podem estar més en desacord amb aquesta afirmació: el català és profús en paraules grosses i gruixudes que abracen infinitat de matisos despectius. Considerem que pensar que la llengua catalana és fluixa d’insults és una falsa creença reforçada pel fet que els insults que més circulen, arreu, són els que s’han anant establint per ús i pressió sociolingüística d’altres llengües sobre el català. Sobretot del castellà, però també de l’anglès.

El nostre granet de sorra per trencar aquest estereotip lingüístic ha estat buscar tants insults catalans com ens ha estat possible —si llegeixes això i consideres que ens n’hem deixat algun, envia’ns una piulada a @btvllengua i l’inclourem! Abans, però, alternatives a les interferències ofensives en castellà:

Alternatives a “gilipollas”, “cabrón”, “borde” i “tonto”

Sovint, la substitució lingüística a causa d’un manlleu d’èxit deixa fora un ventall de mots amb moltes possibilitats riques en matisos. Seria el cas de castellanismes triomfants entre els parlants com “gilipollas”, “cabrón”, “borde” i “tonto”, que arrauleixen altres paraules catalanes que demanen a crits ser rescatades de l’oblit.

Corrua d’insults en català

Molts dels nostres insults provenen de la natura, d’animals o d’objectes que trobem en la quotidianitat. Per exemple, capsigrany és un ocell, a banda d’una persona amb poc seny; badoc és també una flor que encara no s’ha obert, una poncella, a més d’algú que bada; talòs és un tros de fusta gruixut però també una persona obtusa mentalment. Alhora els insults destaquen mancances i també defectes humans, la supèrbia, la peresa, etc.

A continuació tens una llista, ordenada alfabèticament, de molts insults originals i poc utilitzats existents en català!

A

abegot o abellot: persona gandula. “Persona malfeinera, que no vol treballar”.
aixafaguitarres: un esgarriacries. “Persona que es complau a posar entrebancs que les coses reïxin”
alterós: altiu, cregut
altiu: “Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses”
animal: “Incivil, groller, rude, ignorant”
arreplegat: incompetent.
arrogant: “Que té, que manifesta, arrogància”
àvol: dolent

‘Badoc‘ és una flor que encara no s’ha obert, una poncella, a més d’algú que bada”

B

babau: que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.
baboia: ximplet
badoc: com a insult descriu algú que bada.
bagassa: prostituta
bajà: “Neci, ximple”
baliga-balaga: persona poc seriosa, que no té formalitat en res.
bàmbol: ximplet
bandarra: brètol; “persona sense escrúpol capaç de qualsevol mala acció”
bàrbar: “Incivil, rude, grosser”
barjaula: “Mala dona, prostituta”
barliqui-barloqui: “Persona de poca formalitat”
barroer: persona que “treballa malament, poc mirat en la feina”
beneit: “Que no té el cervell suficientment desenvolupat, mig idiota”
bergant: “Brètol, mala persona”
bèstia: “persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia”
betzol: “Beneit, toix”
bleda: “Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp”
bocafluix: bocamoll
bocamoll: “Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra”
bola de greix: molt gras
botzinaire: “Rondinaire”
brètol: “Persona sense escrúpol capaç de qualsevol mala acció”
burro: des d’ase de càrrega fins a joc de cartes, també persona curta d’enteniment.
buscabregues: embrollador i enredaire.

C

cabró, cabronàs: “Persona que fa males jugades”
cagadubtes: “Persona que difícilment sap deseixir-se de dubtes en haver de resoldre alguna cosa”
cagamandúrries o cagabandúrries: persona irresponsable, amb poca formalitat
canalla: “Persona capaç de cometre els actes més reprovables”
cap de carbassa: tros de quòniam, tros d’ase, cap buit
cap de suro: caparrut, tossut
capsigrany: persona de poc seny, gens entenimentada.
cara de suro: sense vergonya
carnestoltes: “Ésser un baliga-balaga, un poca-solta que hom no pot prendre’s seriosament”
ceballot: “Estúpid, beneit”
cor de suro: insensible
covard: “Que té por del perill”
cregut: “Vanitós, convençut de la pròpia vàlua”
cretí: “Que pateix de cretinisme (Idiotesa endèmica o heretada acompanyada de degeneració física i deformitats, freqüent en certes regions muntanyoses)”
cruel: “Que es complau a fer sofrir”
cuc: que s’arrossega fàcilment, sense dignitat. O persona amb males intencions
curt de gambals: que té poca intel·ligència
curt de mires: que no veu més enllà del seu nas

D

desdenyós: “Que té, que mostra, que expressa, desdeny (menyspreu)”
desgraciat: “Mancat de gràcia; Que té desgràcia o mala sort”
desventurat: desgraciat
desvirga-gallines: dit de qui només li agraden persones més joves
dropo: que defuig el treball.

E

endillunsat: “Peresós de reprendre la feina després d’un dia de festa”
enfaristolat: altiu
eixelebrat: “Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa
eixorc: “Persona estèril”
encantat: “Que està sempre com distret del que cal fer”
ensopit: “Que no s’adona bé de les sensacions ni de les idees, endormiscat”
entonat: presumptuós
enze: persona aturada, no gens deseixida.
esgarriacries: “Persona que es complau a posar entrebancs que les coses reïxin”
esquenadret: gandul, mandrós o peresós.
esquifit: fideu
estaferm: “Persona aturada, inútil, que fa nosa”
estaquirot: estaferm
estirat: tibat
estúpid: toix en alt grau

F

falinfaina: una persona baliga-balaga; cap buit.
faltat: “Mancat d’una qualitat, d’una característica determinada”
fantasmot: presumptuós que fot pena
fastigós: que és repugnant.
fatu: “Ple de presumpció (acció de presumir massa de si mateix), de vanitat infundada”
fideu: esquifit
figaflor: persona fleuma
fleuma: “Que és fluix de caràcter, mancat de fermesa, fàcilment entabanable”
fluix: “Sense fortitud, tremp, solidesa”

G

galifardeu: pot voler dir “xicot, noi” però també “home capaç de fer-ne de totes”, persona sense escrúpols
gallet: milhomes presumptuós
gallof: gandul, esquenadret o mandrós.
gallòfol: gandul
gamarús: persona toixa, bestiota
gambaire: “Persona que defuig el treball”
gandul: esquenadret o mandrós.
garlaire: “Inclinat a garlar (parlar de coses fútils, pel gust de parlar)”
garroner: que porta les vores del vestit brut
gentalla: “de baixa estofa, de la pitjor mena”

Gambaire, endillunsat, gallof, gallòfol i matapà volen dir el mateix: gandul”

I

idiota: “Que pateix idiòcia (Estat de dèficit d’intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l’individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres)”
ignorant: “Que no sap res en general o amb relació a una cosa”
il·luminat: “Persona que creu tenir visions celestes”
impertinent: “Que diu o fa coses fora de propòsit, irreverents, etc.”
incompetent: “No apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria”
imbècil: estúpid
inepte: “Que no té aptitud per a tal o tal cosa, per a res”
infame: “Digne d’infàmia, notòriament vil, detestable”
infeliç: “No gens feliç, o babau”
inhumà: “Mancat d’humanitat, cruel”
insensat: “Que obra sense seny”
insolent: “Que usa paraules no respectuoses”
inútil: “No útil, que no dona cap utilitat”
irresponsable: “Que obra a la lleugera, sense tenir en compte que és responsable dels seus actes”

L

llefiscós: “Repulsiu i enutjós en el tracte”
llepacassoles: “Molt golós”
llepaculs: que només pensa a quedar bé de manera exagerada i falsament per obtenir algun benefici
llepafils: “Triat excessivament, escrupolós, en el menjar”
lletrut: “Docte, lletrat, en sentit pejoratiu”
liró: beneit
llondro: d’intel·ligència obtusa.
llonze: “Persona poc viva, que no s’adona de res”
lluç: persona poc espavilada, poc deseixida.

M

malànima: malvat, dolent
malapte: “Mancat de destresa, d’aptesa”
maldestre: “Mancat de destresa”
maleït: molt dolent
maleducat: ofensiu en les maneres
malèvol: malvat
malfeiner: persona que defuig la feina per gandula o que la fa malament
malforjat: mal vestit, anar fet un carnestoltes
malparit: dolent
malvat: “Que és molt dolent, que fa el mal a consciència”
mancat: faltat
mandra: peresós
manefla: “Inclinat a maneflejar (immiscir-se en els afers d’altri, tractar d’informar-se de tot, per pura curiositat, pel plaer de portar noves, de dir-hi la seva)”
manta: persona gandula
marcolfa: “Dona grassa i malforjada”, també bagassa
marfanta: bagassa
matapà: “Persona gandula”
merda: ser un merda, un no ningú.
merda seca: “Ésser un no ningú”
merdetes: un poca cosa.
merdós
microbi: poca cosa.
milhomes: “El qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber”; “Noi que vol fer l’home”
miserable: “Extraordinàriament gasiu (Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat)”: que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, per la seva vilesa.
misèria: menyspreable
mitja merda: ser un no ningú.
mocós: “Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran”
mussol: a banda d’un ocell també és també una “persona que parla poc, ensopida, encantada”

N

nadal: “Egoista dissimulat; persona que amb aparença d’innocent procura per ell i no pels altres”
nap-buf: “Persona de poca alçada”
negat: “Del tot inepte per a una cosa”
nyèbit: perdulari

O

obtús: “Mancat d’agudesa intel·lectual o de sensibilitat”
orc: esquerp, distant
orgullós: superb i arrogant

La persona orgullosa també s’endú la seva pila de befes i burles: enfaristolat, superb, insolent, arrogant, estirat, tibat, desdenyós i altiu”

P

pallasso: “Persona que pel seu capteniment poc seriós i inconsistent no mereix ésser tinguda sinó com un objecte de divertiment”
pallús: persona aturada, curta de gambals.
pàmfil: “Apàtic, lent a obrar”
pampana: ximple, beneit
patata: amb poca gràcia
pedant: “Que fa ostentació de saber o d’erudició, tenint-ne o no”
pelacanyes: desgraciat, pobre
pèrfid: “Que és traïdor envers qui confia en ell”
pervers: “Persona que ama el mal”
petarrell: infantil
picatatxes: “Persona que en tot troba què dir”
pinxo: “Home que fa gala d’ésser valent, que tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por”
pispa: “lladre”
plaga: persona que fa mofa de tot, un carnestoltes
ploramiques: “Que per no res plora”
poca traça: persona matussera
pocafeina: un dropo
pocavergonya: desvergonyit
poca-solta: “Que no té solta, capacitat”
podrit: ser un merda
poltró: “dropo”
predicaire: “Que té tendència a parlar molt, a discursejar, sovint d’una manera enutjosa”
proterviós: “Obstinadament orgullós”
púrria: “de baixa estofa, de la pitjor mena”

R

rallador: que té molta xerrameca.
rarot: persona estranya
reganyaire: “Inclinat a reganyar”
reguitnós: “Inclinat a tirar guitzes. Que rondina sovint”
repel·lent: altiu, antipàtic
roí: “de baixa qualitat, menyspreable”
rondinaire: “Que sempre està disposat a rondinar”
rondinós: “Inclinat a rondinar”
ruc: “Que té poc enteniment, no gens intel·ligent”
rufià: “Persona perversa, sense honor”

S

sabata: “Que té poca intel·ligència”
sabatot: sabata
saberut: “Que sap molt, especialment dit irònicament. Tafaner, delerós de saber notícies”
setciències: “Persona que presumeix de saber molt”
soca: “D’enteniment obtús. D’excessiva bona fe”
sòmines: “Que és aturat, encantat, curt de gambals”
superb: “Que té supèrbia (Excessiva estima de si mateix amb menyspreu dels altres)”

T

tabalot: persona que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny
tanasi: “Persona toixa, talossa”
tanoca: babau
taral·lirot: un baliga-balaga
tarambana: eixelebrat, baliga-balaga
tarat: defectuós
tararot: “Persona esvalotada, turbulenta”
tibat: “Que es capté d’una manera orgullosa i altiva”
talòs: persona d’enteniment obtús, sense vivor.
tifa: “Persona insignificant i covarda”
titafluixa: ser un titafreda, un “home impotent sexualment”
titafreda: “Un home impotent sexualment”
titella: “Persona fàcilment manejable pels altres i mancada de personalitat i caràcter”
tocacampanes: “Persona que parla sense solta”
toca-son: dormilec, dormilega
toix: persona d’escassa intel·ligència
torrapipes: “persona gandula”
totxo: “D’enteniment obtús. D’excessiva bona fe”
trencapins: milhomes
tros d’ase: burro
tros d’escòria
tros de merda
tros de quòniam: “Persona talossa, d’enteniment obtús”
truà: persona de “males arts”